|
Dia 08 de gener de 2012: PENINSULA DE FORMENTOR
Avui, 38 amics i amigues ens reunim per anar d’excursió, al municipi de Pollença.
Formentor Ă©s un dels paisatges mĂ©s emblemĂ tics del nord de Mallorca. Es tracta d'una penĂnsula estreta, que s'allarga uns 12 km per la carretera que ens porta fins al far de Formentor.
Les seves muntanyes estan oblidades dels objectius dels excursionistes. És cert que, la seva modesta altura no crida massa l'atenció, però imposen respecte com les més altes.
Aquest itinerari ens farĂ canviar ben aviat d'opiniĂł, donada la dificultat de transcĂłrrer per llocs sense camins i desafiants penya-segats.
Comença aquesta ruta davant la fita del quilòmetre 12. A la dreta, veim el Pi de la Senyora, altĂssim i dotat de tres braços enormes que Ă©s divideixen partint d'un tronc ben arrelat.
Aquest camĂ, ens conduirĂ sense pèrdua fins a Cala Figuera. Arribant a la Cala, passam per darrere de dos deteriorats refugis de barques. arran del mar, ens dirigim a lÂ’esquerra de la Cala on hi ha un xaragall ple de cĂ rritxs, que Ă©s per on anam.
Seguim pujant i guanyant alçada. La pujada és fa feixuga, no hi ha camà i només trobam unes poques fites.
Anam seguint tira a tira i, de tant a tant, fent una aturadeta per recuperar l’alè.
Donant l'esquena al Morro de Catalunya (295 m.), aprofitam per berenar. Ara ja, sense fites ni marques, començam a recórrer la cresta dels penya-segats en direcció al Puig de les Aritges (327 m.).
Amunt dels penya-segats verticals de més de 290 m. gaudim, una vegada més, de les fabuloses vistes del far de Formentor, Cala Figuera, Fumat, Puig Garballó...
En arribar al coll de l’Homo, les vistes al costat contrari són espectaculars, penya-segats que treuen l'alè i una mar blauosa i remoguda.
A l'esquerra El Pal de Formentor, apuntant la serra d'Albertcutx, seguida de la serra del Cavall Bernat i més al fons la serra de Cornavaques. Baix dels nostres peus, hi ha les Fonts Salades i un poc més envant l'illot del Colomer etc...
Ara ve lo més dur de l’excursió, la pujada a la Penya de la Cova dels Morts (385 m.)
El més dur, es troba en els últims dos-cents metres d’un desnivell considerable.
Res més arribar al cim, casi mitg morts, podem veure el Pal de Formentor i, entre nosaltres i el Pal, el coll d’en Burga, on comença la torrentera per on baixam rà pidament, cercant les fites amagades entre el cà rritx. No és fà cil, però descendim a poc a poc.
L’excursió és de potada. La gent s'ho ha passat de primera! Avui vespre, dormiran ben arreu i després vendrà l'esbraonament.
Avui, tot lo dia, ens ha acompanyat el vent, nĂşvols i el sol.
Hora d’inici: 09:45. Hora Final: 17:00. Tot inclòs.
Distà ncia recorreguda: 8 Quilòmetres.
Dia 11 de desembre de 2011: SANT SALVADOR CASTELL DE SANTUERI
Avui diumenge, 51 excursionistes anam d'excursiĂł pel municipi de Felanitx, per les Serres de Llevant.
Meravellosa excursió que poden fer els excursionistes sense massa experiència, però amb ganes de fer una bona caminada.
Per accedir al Castell de Santueri s'ha d'agafar la carretera que va de Felanitx a Santanyà i després de pocs quilòmetres desviar-se cap a l'esquerra en direcció al Castell Santueri.
Aquà començam l’excursió d’avui (circular). Començam a caminar pel camà asfaltat.
Després d’un quilòmetre o 15 minuts ens desviam cap a l'esquerra, per un camà de carro sense asfaltar.
Unes setmanes abans, un grupet de nosaltres, hi vĂ rem anar per preparar el recorregut. Per això, vĂ rem voltar per la muntanya de Sa Coma (366 m) i desprĂ©s quan vĂ rem passar per Son Gall, vĂ rem demanar permĂs a l'amo per passar per la seva finca. Li vĂ rem explicar que som un grup dÂ’Inca i que el dia 11 de desembre volĂem fer aquesta excursiĂł, (li deixarem una direcciĂł, un nĂşmero de telèfon per si hi ha algun problema). I, fins aquĂ cap problema! Nosaltres ben contents perquè ens deixava passar.
Avui quan caminam pel camà en direcció a la seva finca, ell ens passa amb el cotxe. I jo dic “encara tendrem sort, no haurem de botar la barrera”. Però, quan arribam a la primera barrera, aquesta està tancada amb una brida. Aquà ja ensumam cosa rara... bé l'obrim sense trencar la brida, passam i tancam.
Nosaltres anam tranquils ja que tenim permĂs. Seguim caminant i es presenta un cotxe: Ă©s el gendre de Son Gall. Li explicam que tenim permĂs del seu sogre. Ell ens diu que no sap res i seguidament lÂ’avisa. Esperam un poc i arriba aquest senyor. Ens diu que no podem passar, que lÂ’excursiĂł Ă©s per Sant Salvador no per la seva finca. Però ens haguĂ©s pogut avisar abans d'arribar a la barrera i nosaltres haguĂ©ssim agafat un altre camĂ.
Donam la volta i tornam uns metres enrere, per passar per la finca veĂŻnada i pujant per la faldilla del Puig de Sant Salvador per la part de darrere.
A mesura que anam pujant , sÂ’embruta uns centenar de metres, però sense dificultat, a mĂ©s a mĂ©s la gent sÂ’entretĂ© cercant esclata-sangs. NÂ’hi ha hagut que nÂ’han trobat. Ara ens fa falta el llom, i aixĂ ja tindrĂem una bona recepta.
En no res enllaçam el camĂ, a la alçada de la 2ÂŞ EstaciĂł i no Ă©s la del bus.
Durant el trajecte, es contempla a mà esquerra el Puig de Sant Salvador, de més de 500 metres d'alçada, sobre el qual es troba el Santuari de Sant Salvador, visita obligada, igual que la del Castell de Santueri, per poder gaudir d'unes extraordinà ries vistes sobre bona part de Mallorca i especialment de Porto Colom i tota la zona que l'envolta.
Ja som a dalt del Santuari de Sant Salvador o de la Mare de Déu de Sant Salvador. Abans ens hem aturat a la creu del Picot. Després visitam el Santuari i el monument a Crist Rei.
La propietat de l'església i els voltants de la finca, que abraça tota la muntanya, pertany part al Bisbat de Mallorca i l’altre a Son Gall.
Ara només ens queden dues hores per anar al Castell de Santueri, sobre els penya-segats del puig del mateix nom, a uns 400 metres d'altura. És un dels tres castells roquers que encara es conserven a Mallorca, juntament amb el Castell del Rei a Pollença, i el Castell d'Alaró.
L’explanada que forma el castell té una extensió de 7 quarterades, uns 50.000 metres quadrats.
L'accés a l'interior del recinte amurallat només és possible per l'antiga porta, i està tancada al públic.
Aixà i tot, la visita és recomanable per poder contemplar el castell des de l'exterior i gaudir de les espectaculars vistes que ofereix el singular indret.
Les coves que hi ha al puig del Castell tenen un gran valor arqueològic, ja que s’ha documentat que van ser habitades 1.400 anys abans de Crist. A continuació les anomenam: La cova del Confessionari del Moro, la des Drac, des Bous i Cova Calenta.
SÂ’ha fet hora de partir. Ens queda una horeta de baixada per la carretera asfaltada i donam lÂ’excursiĂł dÂ’avui per acabada.
Avui hem tingut un dia una mica accidentat. Una al•lota no es trobava bé, i l’han aguda de venir a cercar al puig Sant Salvador. Una altra, no tan nina, ha patinat i s'ha rapinyat la mà , res greu.
AixĂ i tot, ha anat bĂ©. Hi ha hagut estones que els nĂşvols tapaven el tĂmid sol.
Hora d’inici: 09:45. Hora Final: 17:00. Tot inclòs.
Distà ncia recorreguda: 12 Quilòmetres.
Dia 13 de Novembre de 2011: COLL DE SA BATALLA- SES FIGUEROLES - VALL DÂ’ALCANELLA-FONTS UFANES
Avui, el grup ha estat format per 65 companys i companyes, 8 dels quals han vingut amb cotxes particulars.
Aquest recorregut trancorre per dos municipis: Escorca i Campanet.
Començam la nostra caminada en el Coll de sa Batalla, al costat de la benzinera de Lluc, per l'ample camà que surt per la dreta del restaurant.
No som els Ăşnics, un grup de Manacor (Els Ferrerets) que sĂłn una cinquantena, han vingut amb nosaltres fins Alcanella.
Aquà ens separam, ells van en direcció a Mina i després volen baixar al Fangar Petit, un recorregut de 26 quilòmetres.
Nosaltres agafam direcció Alcanelleta, fins les Ufanes. El nostre recorregut serà d'uns 20 quilòmetres.
Anam fent camĂ i passant entre colls de tords, arribam al Coll de Sa Rota (entre el Castellot 694 m. i el Puig de Ses Covasses 753 m.).
Seguim baixant entre els pins, fins a les ruïnes de sa Caseta de ses Rotes, que deixam al costat (a la nostra esquerra), i a la dreta, uns metres més a baix, una font amb una bassa restaurada.
A partir d'aquĂ es va configurant el vell camĂ de ferradura. Nosaltres seguim el que resta del camĂ i, aixĂ, arribam en uns 15 minuts a les Cases de Ses Figueroles, que estan mitjas reformades.
Deixam les cases a la nostra esquerra, i seguim baixant fins al Torrent des Picarols, que baixa des d'Alcanella. Ho creuam , fins a situar-nos damunt del camĂ que comunica Alcanella amb Sa Coma Llarga i Binibona.
Continuam i de seguida veim un encreuament: agafem a l'esquerra, als peus de sa Capella Blava en direcciĂł Alcanelleta.
Ens queda una mitja horeta, per arribar a la vall d'Alcanella que ja estĂ situada dins el terme municipal d'Escorca, entre el Puig Tomir i sa serra den Bisquerra.
A mesura que anam avançant, les carritxeres i l'espessa vegetació ens dificulten una mica el pas. El puig Tomir, cada vegada el veim més a prop i emboirat.
Més endavant, ens anam separant dels penya-segats, de la Capella Blava on arribam a la vall d’Alcanella.
Entrant en els seus camps de cultiu, ens dirigim al bosc d’alzines d’Alcanelleta. Abans d’arribar a les cases, si miram a la nostra dreta hi ha l'alzina nomenada de ses Truges. La seva soca és buida: dins ella hi caben 6 persones dretes i té un cimal caigut.
Després, ens queda saltar un botador i la barrera d’Alcanelleta que ens duu a la finca de Biniatró, en el terme de Campanet.
El camĂ Ă©s fa llarg. Descendeix suaument i en 15 minuts arribam a la font de Mina, que trobam a la dreta al costat del camĂ. Ja s'ha fet hora de dinar i aquĂ Ă©s un bon lloc.
Després de passar una paret i unes barreres metà l•liques, entram dins la finca de Biniatró, caminam ara per dins l’alzinar. Al final d'aquesta recta, trobam un vell pou en molt bon estat de conservació.
Girant a l'esquerra i creuant el torrent, ens trobam amb l'entrada a l'hort de la finca.
Creuam la barrera per sortir de l'alzinar i introduir-nos en camps llaurats. Recorreguts un centenar de metres, hi ha una barrera a la dreta i anam arran del torrent on més envant s'ha de creuar.
Ens queda superar un petit pas, al costat de la presa, però es pot creuar sense dificultat. Situats a l'altre costat, tan sol hem de seguir el curs del torrent i en pocs minuts arribam a les fonts Ufanes i desprĂ©s a les cases de GabellĂ.
Aquets dies passats, ha plogut molt i les fonts brollen grà cies a l'acumulació de la pluja en el puig Tomir i els seus voltants. És un espectacle meravellós, sent un fenomen natural singular i únic a Mallorca.
I donam l’excursió per acabada, una ruta molt bonica encara que algun tram és exigent. Aixà i tot, ningú s'ha queixat. Bé... ningú ningú!! Na Maria Solivellas m’ha dit que l’excursió l'ha trobada un poc fluixeta i avorrida.
Però Maria, hem fet 20 kilòmetres, has d'entendre que nosaltres ja tenim un peu dins la tercera edat, ja sé que tu t’agraden les excursions de potada. Però no passis pena, en Tià Vallbona en té una de preparada, de quatre botes i tres sandà lies.
El dia no ha estat molt clar, els núvols tot el dia pasturen i en algun moment han caigut quatre gotes, però no ha plogut.
Temps emprat 6 hores o un poc més, comptant les aturades, el GPS den Llorenç Ramon senyalava que hem recorregut 20 quilòmetres i el meu podòmetre 16 i busques.
Tot ha anat de primera. Tothom arribat satisfet i content.
Dia 2 d’Octubre de 2011: CUCULLA DE FARTÀRITX – CAMÍ DES NINOT
Avui diumenge 2 d’octubre hem anat a Pollença, per pujar a la Cuculla de Fartà ritx (712 m). Ens hem replegat 47 excursionistes.
Són les 9:30 del matà i començam l’excursió, ja guaita el sol i ens farà sua.
A l'alçada del Km. 2.500 de la carretera c-710 de Pollença a Lluc (Hi ha un pal direccional que ens indica el CamĂ vell de Lluc), girem a l'esquerra per un camĂ asfaltat direcciĂł al camĂ de can RomĂ.
Des dÂ’aquĂ, començam a camina per el camĂ asfaltat durant uns 15 minuts fins a arribar a les guapes cases de Can Huguet. Just darrere dÂ’aquestes, enllaçam el camĂ de ferradura, amb alguns trams ben conservats, que ens conduirĂ a las cases de FartĂ ritx.
Ja esteim al camà de Fartà ritx. No hem de fer més que seguir-lo per arribar a ses cases del mateix nom.
Arribam a ses primeres cases, anomenades FartĂ ritx Gran i FartĂ ritx dÂ’en Roig. SĂłn el que queda dÂ’unes edificacions que es troben absolutament abandonades. I veiem un bon grapat de possessions que altre temps tingueren molta activitat.
Feim una volta pel voltant de les cases i hi ha una antiga tafona.
TambĂ© ens trobam diferentes maquines agrĂcoles abandonades.
Des d’aquest punt, haurem de travessar una ample zona de conreu, seguint ses fites i punts vermells. Pujarem al cim de sa cuculla. La pujada també ens exigeix un bon esforç, per tant, acabam per treurer-nos la camia.
Abans, però, haurem de superar el pas des Frare. No és gaire fà cil arribar-hi, perquè caminam entre carritxeres i per terreny no massa definit.
Començam a pujar tira tira i arribam al cim en menys de vint minuts.
Des d’aquà poden veure casi tots els cims. El puig Tomir, Roig, Caragoler, el Puig Gros de Ternelles i Ca Miner; al fons, Formentor i les badies de Pollença i Alcúdia; el cap Farrutx, i bona part del Pla de Mallorca. A sota, la vall d’en March. I tot això a tan sols 712 metres.
Després de descansar i reposar forces, ens dirigim al pas de L’All, una escletxa vertiginosa.
Baixam amb peus i mans per salvar uns quaranta metres. Pareix difĂcil, però descendim a poc a poc i amb compte. Ja que la seva verticalitat imposa respecte.
Una vegada superat el pas. El caminoi s’embruta, hi ha moltes aritges, cards i argelagues que piquen... i molt que piquen... La gent comença gemegar ai...ai...ai.. (ara ja se perquè és diu, el Pas de L’All ).
Baixam fins el camĂ que uneix les distintes possessions de FartĂ ritx.
En direcció a Fartà ritx des Racó, però en teoria, no hi arribam ja que ens desviam pel el camà des Ninot.
Prenem aquest camà de carro que és dirigeix a Fartà ritx des Racó, “hi ha trui, i no et deixen passar”. Abans d'arribar-hi, prestam atenció ja que hem d’agafar un estret corriol a mà dreta que baixa cap al pujol.
Durant el descens, ens topam amb “el Ninot”, una roca que pareix un gegant amb el cap gros, que dona nom a aquest camĂ, camĂ del Ninot.
Deixam aquest camà i continuam la baixada pel guapo camà de ferradura fins a les cases Velles des Pujol, finca situada a la vall d’en March. Passam al costat de les cases, i després de botar una barrera, la qual s’enllaça amb la GR 221, en direcció al Pi de Són Grua, i aquà s’acaba la caminada d’avui.
Temps emprat sense comptar les aturades: 4 hores, pam envant o pam enrere. DistĂ ncia recorreguda: 12 Km.
La gent s’ho passat molt bé... menys en el tram de les argelagues que ens han possat madurs.
Hem tingut un dia solejat amb calitja.
Dia 4 de Setembre de 2011: CALA EN BASSET
Després de les vacances d’estiu, començam amb una excursió per iniciar un curs nou ple d'excursions.
La gent no s’ha animat ha venir, “la crisi”, i, per això, hi ha hagut poca participació. Avui diumenge ens hem reunim 18 excursionistes. Hem anat amb cotxes particulars, perquè posar un autocar no valia la pena.
Son les 8:45 del matà i hi ha uns quants núvols pasturant. Arrancam d’Inca cap a Sant Elm. Ens queda 1 hora grossa de cotxe: “quina panxada”.
Sant Telm és una petita població costanera situada enfront de l'illot d'Es Pantaleu i l'illa de sa Dragonera.
Sant Elm Ă©s un excel•lent punt de partida per realitzar magnĂfiques excursions a peu: Coll de ses Ă€nimes, Coll de sa Gramola, La Trapa (fa uns quants dÂ’anys la fĂ©rem i omplirem 3 autocars).
Una de les mĂ©s recomanables per a tot tipus de caminants Ă©s la que va fins a la Torre o la Talaia de Cala en Basset passant pel camĂ de Can TomeuĂ: un tranquil passeig de dos quilòmetres. És bellĂssim i la podem fer amb tota la famĂlia.
La Torre de Cala en Basset va ser edificada al segle XVI i, juntament amb la Torre des Cap Andritxol i la Torre de la Mola, forma part del conjunt de torres de defensa que servien per vigilar la costa i protegir l'illa del pirates com en “Biel Fuster i companyia”.
El camĂ fins a la torre tĂ© una longitud aproximada de 2,5 quilòmetres, l'anada i la tornada es realitza en unes 2 hores, per a això prendrem el camĂ de la Trapa fins arribar en el CamĂ de Ca TomeuĂ, on prendrem a l'esquerra i seguint les indicacions i les fites arribarem sense pèrdua a la torre.
El recorregut de l'excursiĂł travessa un bosc de pins i permet contemplar excepcionals vistes sobre l'illa de sa Dragonera. A mĂ dreta, Cala en Basset, el penya-segat de la Trapa i el Morro de sa Rajada.
Després de contemplar el paisatge i fer fotos, reprenem la marxa i tornam unes passes enrere, per enllaçar en el camà que ens duu a la cala en Basset.
El retorn ho podem fer pel mateix camĂ. Ara bĂ©, nosaltres tornam per la ruta mĂ©s propera al mar, Ă©s totalment factible fer-ho aixĂ, però el camĂ Ă©s tot per lÂ’estil.
Hem passat un dia amb famĂlia, el sol ens acompanyat tot el dia, hem nadat i tot anat una monada.
Dia 12 de Juny de 2011: TORRENT DE PAREIS
Ens reunim 51 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció a Escorca. Són les 6.45 del matà d’un dia bastant clar. La temperatura és agradable.
Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clà ssic: el Torrent de Pareis.
Es tracta d'una excursiĂł molt completa que exigeix bona forma fĂsica, ja que a mĂ©s de la llargĂ ria (dÂ’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.
L'inici de l'excursió és davant el restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis.
El camĂ descendeix rĂ pidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.
El torrent comença en un lloc anomenat, s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc. Són las 9.00, l’hora de berenar i és quan aprofit per fer la foto del grup.
El trajecte entre Escorca i s'Entreforc és tot baixada i l’hem recorregut en una hora grossa aproximadament. Quan hem arribat a baix del torrent els genolls ja és queixen.
Ara és quan realment comença, el curs del torrent de Pareis.
Al seu costat dret hi ha un camĂ que ens evita passos difĂcils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut. I saltant de roca en roca, atravessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des CapellĂ Ă©s un dels mĂ©s importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romagueral.
Un poc més envant ve s'Estret on trobam es pas des Grassos “estrenyeu-vos” i després el pas de s'Estaló amb una mica d’aigua.
Aquets dies passats ha fet mal temps hi ha plogut, per això quan arribam al gorg de s’Olla aquest està ple d’aigua fins la platja i això ens dificulta una mica el pas. Hem fet un poc d’estriptis i mullar-nos els peus, i els de cama curta fins els genolls o un poc més i els més petits s’han passat pipa... i els grans també.
Sobre les 13.00 h, més o menys, arribam al Port de sa Calobra. Ja cansats amb les cames i el genolls que em tremolen donam l’excursió per acabada. Hem tingut temps per donar-nos un cap fico.
Després de descansar, sobre la 14.00 hores, partim amb l’autocar per anar a dinar, al restaurant Sa Fonda de Lluc.
Com cada any allĂ ens esperaven els familiars, que no han fet el torrent, i hem dinat tots plegats. En total hem estat 61... excursionistes.
Ha fet calor i poc oratge, tot ha sortit bé. Llevat d’un que ha trabucat un peu i s'ha fet mal, el tenia ben inflat, tanta sort que ha pogut arribar. També, com cada any, hi ha hagut patinades i cames enrampades... res greu.
Ens acomiadam fins el mes de setembre per fer la segĂĽent excursiĂł: SANT ELM, TORRE O LA TALAIA DE CALA EN BASSET.
Que passeu un bon estiu!!!
|
|