CRÒNIQUES

Dia 08 de gener de 2012: PENINSULA DE FORMENTOR Avui, 38 amics i amigues ens reunim per anar d’excursió, al municipi de Pollença. Formentor és un dels paisatges més emblemàtics del nord de Mallorca. Es tracta d'una península estreta, que s'allarga uns 12 km per la carretera que ens porta fins al far de Formentor. Les seves muntanyes estan oblidades dels objectius dels excursionistes. És cert que, la seva modesta altura no crida massa l'atenció, però imposen respecte com les més altes. Aquest itinerari ens farà canviar ben aviat d'opinió, donada la dificultat de transcórrer per llocs sense camins i desafiants penya-segats. Comença aquesta ruta davant la fita del quilòmetre 12. A la dreta, veim el Pi de la Senyora, altíssim i dotat de tres braços enormes que és divideixen partint d'un tronc ben arrelat. Aquest camí, ens conduirà sense pèrdua fins a Cala Figuera. Arribant a la Cala, passam per darrere de dos deteriorats refugis de barques. arran del mar, ens dirigim a l’esquerra de la Cala on hi ha un xaragall ple de càrritxs, que és per on anam. Seguim pujant i guanyant alçada. La pujada és fa feixuga, no hi ha camí i només trobam unes poques fites. Anam seguint tira a tira i, de tant a tant, fent una aturadeta per recuperar l’alè. Donant l'esquena al Morro de Catalunya (295 m.), aprofitam per berenar. Ara ja, sense fites ni marques, començam a recórrer la cresta dels penya-segats en direcció al Puig de les Aritges (327 m.). Amunt dels penya-segats verticals de més de 290 m. gaudim, una vegada més, de les fabuloses vistes del far de Formentor, Cala Figuera, Fumat, Puig Garballó... En arribar al coll de l’Homo, les vistes al costat contrari són espectaculars, penya-segats que treuen l'alè i una mar blauosa i remoguda. A l'esquerra El Pal de Formentor, apuntant la serra d'Albertcutx, seguida de la serra del Cavall Bernat i més al fons la serra de Cornavaques. Baix dels nostres peus, hi ha les Fonts Salades i un poc més envant l'illot del Colomer etc... Ara ve lo més dur de l’excursió, la pujada a la Penya de la Cova dels Morts (385 m.) El més dur, es troba en els últims dos-cents metres d’un desnivell considerable. Res més arribar al cim, casi mitg morts, podem veure el Pal de Formentor i, entre nosaltres i el Pal, el coll d’en Burga, on comença la torrentera per on baixam ràpidament, cercant les fites amagades entre el càrritx. No és fàcil, però descendim a poc a poc. L’excursió és de potada. La gent s'ho ha passat de primera! Avui vespre, dormiran ben arreu i després vendrà l'esbraonament. Avui, tot lo dia, ens ha acompanyat el vent, núvols i el sol. Hora d’inici: 09:45. Hora Final: 17:00. Tot inclòs. Distància recorreguda: 8 Quilòmetres. Dia 11 de desembre de 2011: SANT SALVADOR CASTELL DE SANTUERI Avui diumenge, 51 excursionistes anam d'excursió pel municipi de Felanitx, per les Serres de Llevant. Meravellosa excursió que poden fer els excursionistes sense massa experiència, però amb ganes de fer una bona caminada. Per accedir al Castell de Santueri s'ha d'agafar la carretera que va de Felanitx a Santanyí i després de pocs quilòmetres desviar-se cap a l'esquerra en direcció al Castell Santueri. Aquí començam l’excursió d’avui (circular). Començam a caminar pel camí asfaltat. Després d’un quilòmetre o 15 minuts ens desviam cap a l'esquerra, per un camí de carro sense asfaltar. Unes setmanes abans, un grupet de nosaltres, hi vàrem anar per preparar el recorregut. Per això, vàrem voltar per la muntanya de Sa Coma (366 m) i després quan vàrem passar per Son Gall, vàrem demanar permís a l'amo per passar per la seva finca. Li vàrem explicar que som un grup d’Inca i que el dia 11 de desembre volíem fer aquesta excursió, (li deixarem una direcció, un número de telèfon per si hi ha algun problema). I, fins aquí cap problema! Nosaltres ben contents perquè ens deixava passar. Avui quan caminam pel camí en direcció a la seva finca, ell ens passa amb el cotxe. I jo dic “encara tendrem sort, no haurem de botar la barrera”. Però, quan arribam a la primera barrera, aquesta està tancada amb una brida. Aquí ja ensumam cosa rara... bé l'obrim sense trencar la brida, passam i tancam. Nosaltres anam tranquils ja que tenim permís. Seguim caminant i es presenta un cotxe: és el gendre de Son Gall. Li explicam que tenim permís del seu sogre. Ell ens diu que no sap res i seguidament l’avisa. Esperam un poc i arriba aquest senyor. Ens diu que no podem passar, que l’excursió és per Sant Salvador no per la seva finca. Però ens hagués pogut avisar abans d'arribar a la barrera i nosaltres haguéssim agafat un altre camí. Donam la volta i tornam uns metres enrere, per passar per la finca veïnada i pujant per la faldilla del Puig de Sant Salvador per la part de darrere. A mesura que anam pujant , s’embruta uns centenar de metres, però sense dificultat, a més a més la gent s’entreté cercant esclata-sangs. N’hi ha hagut que n’han trobat. Ara ens fa falta el llom, i així ja tindríem una bona recepta. En no res enllaçam el camí, a la alçada de la 2ª Estació i no és la del bus. Durant el trajecte, es contempla a mà esquerra el Puig de Sant Salvador, de més de 500 metres d'alçada, sobre el qual es troba el Santuari de Sant Salvador, visita obligada, igual que la del Castell de Santueri, per poder gaudir d'unes extraordinàries vistes sobre bona part de Mallorca i especialment de Porto Colom i tota la zona que l'envolta. Ja som a dalt del Santuari de Sant Salvador o de la Mare de Déu de Sant Salvador. Abans ens hem aturat a la creu del Picot. Després visitam el Santuari i el monument a Crist Rei. La propietat de l'església i els voltants de la finca, que abraça tota la muntanya, pertany part al Bisbat de Mallorca i l’altre a Son Gall. Ara només ens queden dues hores per anar al Castell de Santueri, sobre els penya-segats del puig del mateix nom, a uns 400 metres d'altura. És un dels tres castells roquers que encara es conserven a Mallorca, juntament amb el Castell del Rei a Pollença, i el Castell d'Alaró. L’explanada que forma el castell té una extensió de 7 quarterades, uns 50.000 metres quadrats. L'accés a l'interior del recinte amurallat només és possible per l'antiga porta, i està tancada al públic. Així i tot, la visita és recomanable per poder contemplar el castell des de l'exterior i gaudir de les espectaculars vistes que ofereix el singular indret. Les coves que hi ha al puig del Castell tenen un gran valor arqueològic, ja que s’ha documentat que van ser habitades 1.400 anys abans de Crist. A continuació les anomenam: La cova del Confessionari del Moro, la des Drac, des Bous i Cova Calenta. S’ha fet hora de partir. Ens queda una horeta de baixada per la carretera asfaltada i donam l’excursió d’avui per acabada. Avui hem tingut un dia una mica accidentat. Una al•lota no es trobava bé, i l’han aguda de venir a cercar al puig Sant Salvador. Una altra, no tan nina, ha patinat i s'ha rapinyat la mà, res greu. Així i tot, ha anat bé. Hi ha hagut estones que els núvols tapaven el tímid sol. Hora d’inici: 09:45. Hora Final: 17:00. Tot inclòs. Distància recorreguda: 12 Quilòmetres. Dia 13 de Novembre de 2011: COLL DE SA BATALLA- SES FIGUEROLES - VALL D’ALCANELLA-FONTS UFANES Avui, el grup ha estat format per 65 companys i companyes, 8 dels quals han vingut amb cotxes particulars. Aquest recorregut trancorre per dos municipis: Escorca i Campanet. Començam la nostra caminada en el Coll de sa Batalla, al costat de la benzinera de Lluc, per l'ample camí que surt per la dreta del restaurant. No som els únics, un grup de Manacor (Els Ferrerets) que són una cinquantena, han vingut amb nosaltres fins Alcanella. Aquí ens separam, ells van en direcció a Mina i després volen baixar al Fangar Petit, un recorregut de 26 quilòmetres. Nosaltres agafam direcció Alcanelleta, fins les Ufanes. El nostre recorregut serà d'uns 20 quilòmetres. Anam fent camí i passant entre colls de tords, arribam al Coll de Sa Rota (entre el Castellot 694 m. i el Puig de Ses Covasses 753 m.). Seguim baixant entre els pins, fins a les ruïnes de sa Caseta de ses Rotes, que deixam al costat (a la nostra esquerra), i a la dreta, uns metres més a baix, una font amb una bassa restaurada. A partir d'aquí es va configurant el vell camí de ferradura. Nosaltres seguim el que resta del camí i, així, arribam en uns 15 minuts a les Cases de Ses Figueroles, que estan mitjas reformades. Deixam les cases a la nostra esquerra, i seguim baixant fins al Torrent des Picarols, que baixa des d'Alcanella. Ho creuam , fins a situar-nos damunt del camí que comunica Alcanella amb Sa Coma Llarga i Binibona. Continuam i de seguida veim un encreuament: agafem a l'esquerra, als peus de sa Capella Blava en direcció Alcanelleta. Ens queda una mitja horeta, per arribar a la vall d'Alcanella que ja està situada dins el terme municipal d'Escorca, entre el Puig Tomir i sa serra den Bisquerra. A mesura que anam avançant, les carritxeres i l'espessa vegetació ens dificulten una mica el pas. El puig Tomir, cada vegada el veim més a prop i emboirat. Més endavant, ens anam separant dels penya-segats, de la Capella Blava on arribam a la vall d’Alcanella. Entrant en els seus camps de cultiu, ens dirigim al bosc d’alzines d’Alcanelleta. Abans d’arribar a les cases, si miram a la nostra dreta hi ha l'alzina nomenada de ses Truges. La seva soca és buida: dins ella hi caben 6 persones dretes i té un cimal caigut. Després, ens queda saltar un botador i la barrera d’Alcanelleta que ens duu a la finca de Biniatró, en el terme de Campanet. El camí és fa llarg. Descendeix suaument i en 15 minuts arribam a la font de Mina, que trobam a la dreta al costat del camí. Ja s'ha fet hora de dinar i aquí és un bon lloc. Després de passar una paret i unes barreres metàl•liques, entram dins la finca de Biniatró, caminam ara per dins l’alzinar. Al final d'aquesta recta, trobam un vell pou en molt bon estat de conservació. Girant a l'esquerra i creuant el torrent, ens trobam amb l'entrada a l'hort de la finca. Creuam la barrera per sortir de l'alzinar i introduir-nos en camps llaurats. Recorreguts un centenar de metres, hi ha una barrera a la dreta i anam arran del torrent on més envant s'ha de creuar. Ens queda superar un petit pas, al costat de la presa, però es pot creuar sense dificultat. Situats a l'altre costat, tan sol hem de seguir el curs del torrent i en pocs minuts arribam a les fonts Ufanes i després a les cases de Gabellí. Aquets dies passats, ha plogut molt i les fonts brollen gràcies a l'acumulació de la pluja en el puig Tomir i els seus voltants. És un espectacle meravellós, sent un fenomen natural singular i únic a Mallorca. I donam l’excursió per acabada, una ruta molt bonica encara que algun tram és exigent. Així i tot, ningú s'ha queixat. Bé... ningú ningú!! Na Maria Solivellas m’ha dit que l’excursió l'ha trobada un poc fluixeta i avorrida. Però Maria, hem fet 20 kilòmetres, has d'entendre que nosaltres ja tenim un peu dins la tercera edat, ja sé que tu t’agraden les excursions de potada. Però no passis pena, en Tià Vallbona en té una de preparada, de quatre botes i tres sandàlies. El dia no ha estat molt clar, els núvols tot el dia pasturen i en algun moment han caigut quatre gotes, però no ha plogut. Temps emprat 6 hores o un poc més, comptant les aturades, el GPS den Llorenç Ramon senyalava que hem recorregut 20 quilòmetres i el meu podòmetre 16 i busques. Tot ha anat de primera. Tothom arribat satisfet i content. Dia 2 d’Octubre de 2011: CUCULLA DE FARTÀRITX – CAM� DES NINOT Avui diumenge 2 d’octubre hem anat a Pollença, per pujar a la Cuculla de Fartàritx (712 m). Ens hem replegat 47 excursionistes. Són les 9:30 del matí i començam l’excursió, ja guaita el sol i ens farà sua. A l'alçada del Km. 2.500 de la carretera c-710 de Pollença a Lluc (Hi ha un pal direccional que ens indica el Camí vell de Lluc), girem a l'esquerra per un camí asfaltat direcció al camí de can Romí. Des d’aquí, començam a camina per el camí asfaltat durant uns 15 minuts fins a arribar a les guapes cases de Can Huguet. Just darrere d’aquestes, enllaçam el camí de ferradura, amb alguns trams ben conservats, que ens conduirà a las cases de Fartàritx. Ja esteim al camí de Fartàritx. No hem de fer més que seguir-lo per arribar a ses cases del mateix nom. Arribam a ses primeres cases, anomenades Fartàritx Gran i Fartàritx d’en Roig. Són el que queda d’unes edificacions que es troben absolutament abandonades. I veiem un bon grapat de possessions que altre temps tingueren molta activitat. Feim una volta pel voltant de les cases i hi ha una antiga tafona. També ens trobam diferentes maquines agrícoles abandonades. Des d’aquest punt, haurem de travessar una ample zona de conreu, seguint ses fites i punts vermells. Pujarem al cim de sa cuculla. La pujada també ens exigeix un bon esforç, per tant, acabam per treurer-nos la camia. Abans, però, haurem de superar el pas des Frare. No és gaire fàcil arribar-hi, perquè caminam entre carritxeres i per terreny no massa definit. Començam a pujar tira tira i arribam al cim en menys de vint minuts. Des d’aquí poden veure casi tots els cims. El puig Tomir, Roig, Caragoler, el Puig Gros de Ternelles i Ca Miner; al fons, Formentor i les badies de Pollença i Alcúdia; el cap Farrutx, i bona part del Pla de Mallorca. A sota, la vall d’en March. I tot això a tan sols 712 metres. Després de descansar i reposar forces, ens dirigim al pas de L’All, una escletxa vertiginosa. Baixam amb peus i mans per salvar uns quaranta metres. Pareix difícil, però descendim a poc a poc i amb compte. Ja que la seva verticalitat imposa respecte. Una vegada superat el pas. El caminoi s’embruta, hi ha moltes aritges, cards i argelagues que piquen... i molt que piquen... La gent comença gemegar ai...ai...ai.. (ara ja se perquè és diu, el Pas de L’All ). Baixam fins el camí que uneix les distintes possessions de Fartàritx. En direcció a Fartàritx des Racó, però en teoria, no hi arribam ja que ens desviam pel el camí des Ninot. Prenem aquest camí de carro que és dirigeix a Fartàritx des Racó, “hi ha trui, i no et deixen passar”. Abans d'arribar-hi, prestam atenció ja que hem d’agafar un estret corriol a mà dreta que baixa cap al pujol. Durant el descens, ens topam amb “el Ninot”, una roca que pareix un gegant amb el cap gros, que dona nom a aquest camí, camí del Ninot. Deixam aquest camí i continuam la baixada pel guapo camí de ferradura fins a les cases Velles des Pujol, finca situada a la vall d’en March. Passam al costat de les cases, i després de botar una barrera, la qual s’enllaça amb la GR 221, en direcció al Pi de Són Grua, i aquí s’acaba la caminada d’avui. Temps emprat sense comptar les aturades: 4 hores, pam envant o pam enrere. Distància recorreguda: 12 Km. La gent s’ho passat molt bé... menys en el tram de les argelagues que ens han possat madurs. Hem tingut un dia solejat amb calitja. Dia 4 de Setembre de 2011: CALA EN BASSET Després de les vacances d’estiu, començam amb una excursió per iniciar un curs nou ple d'excursions. La gent no s’ha animat ha venir, “la crisi”, i, per això, hi ha hagut poca participació. Avui diumenge ens hem reunim 18 excursionistes. Hem anat amb cotxes particulars, perquè posar un autocar no valia la pena. Son les 8:45 del matí i hi ha uns quants núvols pasturant. Arrancam d’Inca cap a Sant Elm. Ens queda 1 hora grossa de cotxe: “quina panxada”. Sant Telm és una petita població costanera situada enfront de l'illot d'Es Pantaleu i l'illa de sa Dragonera. Sant Elm és un excel•lent punt de partida per realitzar magnífiques excursions a peu: Coll de ses Ànimes, Coll de sa Gramola, La Trapa (fa uns quants d’anys la férem i omplirem 3 autocars). Una de les més recomanables per a tot tipus de caminants és la que va fins a la Torre o la Talaia de Cala en Basset passant pel camí de Can Tomeuí: un tranquil passeig de dos quilòmetres. És bellíssim i la podem fer amb tota la família. La Torre de Cala en Basset va ser edificada al segle XVI i, juntament amb la Torre des Cap Andritxol i la Torre de la Mola, forma part del conjunt de torres de defensa que servien per vigilar la costa i protegir l'illa del pirates com en “Biel Fuster i companyia”. El camí fins a la torre té una longitud aproximada de 2,5 quilòmetres, l'anada i la tornada es realitza en unes 2 hores, per a això prendrem el camí de la Trapa fins arribar en el Camí de Ca Tomeuí, on prendrem a l'esquerra i seguint les indicacions i les fites arribarem sense pèrdua a la torre. El recorregut de l'excursió travessa un bosc de pins i permet contemplar excepcionals vistes sobre l'illa de sa Dragonera. A mà dreta, Cala en Basset, el penya-segat de la Trapa i el Morro de sa Rajada. Després de contemplar el paisatge i fer fotos, reprenem la marxa i tornam unes passes enrere, per enllaçar en el camí que ens duu a la cala en Basset. El retorn ho podem fer pel mateix camí. Ara bé, nosaltres tornam per la ruta més propera al mar, és totalment factible fer-ho així, però el camí és tot per l’estil. Hem passat un dia amb família, el sol ens acompanyat tot el dia, hem nadat i tot anat una monada. Dia 12 de Juny de 2011: TORRENT DE PAREIS Ens reunim 51 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció a Escorca. Són les 6.45 del matí d’un dia bastant clar. La temperatura és agradable. Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic: el Torrent de Pareis. Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat. L'inici de l'excursió és davant el restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis. El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc. El torrent comença en un lloc anomenat, s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc. Són las 9.00, l’hora de berenar i és quan aprofit per fer la foto del grup. El trajecte entre Escorca i s'Entreforc és tot baixada i l’hem recorregut en una hora grossa aproximadament. Quan hem arribat a baix del torrent els genolls ja és queixen. Ara és quan realment comença, el curs del torrent de Pareis. Al seu costat dret hi ha un camí que ens evita passos difícils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut. I saltant de roca en roca, atravessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romagueral. Un poc més envant ve s'Estret on trobam es pas des Grassos “estrenyeu-vos” i després el pas de s'Estaló amb una mica d’aigua. Aquets dies passats ha fet mal temps hi ha plogut, per això quan arribam al gorg de s’Olla aquest està ple d’aigua fins la platja i això ens dificulta una mica el pas. Hem fet un poc d’estriptis i mullar-nos els peus, i els de cama curta fins els genolls o un poc més i els més petits s’han passat pipa... i els grans també. Sobre les 13.00 h, més o menys, arribam al Port de sa Calobra. Ja cansats amb les cames i el genolls que em tremolen donam l’excursió per acabada. Hem tingut temps per donar-nos un cap fico. Després de descansar, sobre la 14.00 hores, partim amb l’autocar per anar a dinar, al restaurant Sa Fonda de Lluc. Com cada any allà ens esperaven els familiars, que no han fet el torrent, i hem dinat tots plegats. En total hem estat 61... excursionistes. Ha fet calor i poc oratge, tot ha sortit bé. Llevat d’un que ha trabucat un peu i s'ha fet mal, el tenia ben inflat, tanta sort que ha pogut arribar. També, com cada any, hi ha hagut patinades i cames enrampades... res greu. Ens acomiadam fins el mes de setembre per fer la següent excursió: SANT ELM, TORRE O LA TALAIA DE CALA EN BASSET. Que passeu un bon estiu!!!