CRÒNIQUES

Dia 10 de Novembre de 2013: PUIG DE SES VINYES Són les 8:30 del matí d’un dia no molt clar. Hi ha núvols pasturant i amenaça pluja. Ens hem reunit 38 excursionistes. Avui ens proposam anar al puig de ses Vinyes de 1108 m. Aquesta sortida comença al punt quilomètric 34,7 de la carretera de Lluc a Sóller, en concret a la segona volta passats uns 500 metres de l’entrada a l’embassament de Cúber. S'ha de passar per lo que queda d'una escaleta de fusta. Ens enfilam cap a l’esquerra. Quina pujada! Ens treu el fred! Quan estam per la meitat de la pujada, en Rafel comença a coixejar, la cama li fa mal. sembla un tendó superposat, però ell no vol abandonar i segueix endavant. Seguim les fites fins arribar a la cresta. El vent bufa ben fort i en Rafel necessita recuperar forces. Per això, berenam. Després, apareix un ase que no està convidat però ell vol berenar amb nosaltres. No té vergonya i comença a rebostejar les motxilles, per si pisca qualque cosa. Jo el comprenc, cada dia menjar càrritx es fa pesat. A part de l'ase ens apareix el Puig Major i ja es veu el Puig se ses Vinyes. Sembla allà mateix. Però no, encara queda lo bo... La cresta és fa divertida, pujant i baixant puntes que casi ronden els (1000 m.) que ens dura fins el puig on volem anar. Seguim fent camí, bé millor dit! terreny càrstic. Abans d'arribar a la Penya des Migdia de (989 m.) hi ha moltes encletxes. Cal vigilar on es posen els peus i seguir les fites que van ben encaminades. Arribam a la Penya del Migdia, després el puig de sa Plana, ja només queden dues puntes rodones. 'Semblen' senzilles. La primera punta es puja fàcil, però la davallada és dificultosa i pot ser perillosa, una vertical que acollona, si es fa per la cresta (aèria). Pel costat és més fàcil. Més avall hi ha fites que indiquen l'itinerari. Però val la pena enfilar-se sobre aquestes penyes. La recompensa, a tant d'esforç per veure la silueta del Puig de ses Vinyes, sobre el Gorg Blau és increïble. És fantàstic, ens passaríem hores gaudint de las vistes, onsevulla ens girem. Un cop ja a sobre el Puig mirem allà on mirem, l’espectacle és de primera. Del Puig Major amb la seva famosa bolla, el Pa de Figa de Son Torrella (1.256 m.) a la dreta no molt lluny l'Agulla des Frare (1.209 m.). Per l'altre costat veim el Gorg Blau des de dalt. Darrere hi ha la Serra des Teixos (1.236 m.), l'impressionat Massanella (1.365 m.) i Puig de ses Bassetes (1.212 m.), entre altres. Ara ens toca baixar fins al coll de s'Escudella, que és la pujada clàssica, però el camí és incòmode, bé... com casi tota l’excursió. De fet, no hi ha camí. Bé, millor dit, l'únic camí que hi ha és el terreny militar al qual no es pot entrar. Però si no et veuen... Poc després arribam a la barrera, a prop del camp de tir militar abandonat, des d’on és veu una bona panoràmica del massís del puig Major, el Pa de Figa, l'Agulla del Frare i la Cadira del rei en Jaume. Tot un espectacle. Seguim avançant per una mena de pista ampla, que transcorre per un territori obert i planer. Arribam a la carretera asfaltada, caminam uns centenar de metres en direcció a la base militar, on ens espera l'autocar i donam per acabada l’excursió de avui. Uns quants han trobada l’excursió curta. En Pep, en Martí, en Simó, na Francisca i na Cati han decidit allargar-la un poc més. Han anat fins a l'embassament de Cúber, després canonades d’Emaya, Clot d’Almadrà, Lloseta i Inca. N’hi ha que tenen mal pel cap, i no són crosteres. Tot anat bé, llevat d’en Rafel, que ho ha passat malament, amb tanta sort que ha pogut arribar. Esper que no sigui res greu i que et recuperis aviat. El vent bufava ben fort, el sol sortia de tant en tant, ens ha fet quatre gotes, bé.... una brusquina. Hora d’inici: 9:41. Hora Final: 15:46. Temps transcorregut: 6:04 hores. Distància recorreguda: 6.700 quilòmetres. Dia 06 d’Octubre de 2013: BOAL DE SES SERVERES PLANICIA Són les 8:30, i a l'estació de busos d'Inca, ens reunim 31 excursionistes. La passejada d’avui comença prop del restaurant Es Grau. Hi ha un camí públic, que comença a la carretera per anar cap a la Boal de Ses Serveres. Aquest mateix camí permet anar també a la finca pública de Sa Coma d'en Vidal. Estellencs és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis d'Andratx, Banyalbufar, Puigpunyent i Calvià. Es troba als peus del Puig, que es pot veure de gairebé tots els punts del poble. Al punt quilomètric 97 de la carretera Andratx-Estellencs (MA-10), és on comença el camí. I és on trobam la zona recreativa de Son Fortuny també coneguda com Ses Serveres, on es troben taules amb bancs i una barraca de carboner reconstruïda. Des de Ses Serveres, que és com es coneix a Estellencs aquest lloc, de darrera la caseta de carboners comença el camí cap al Puig de Galatzó. Però el nostre objectiu, és anar a Planícia. A prop hi ha l’antic estable per al bestiar situat al costat del petit refugi. Caminam per les faldilles dels impressionants penya-segats des Morro de ses Serveres. Durant la pujada el camí transcorre per un pinar preciós, amb continues pujades i baixades. En aquest indret, a causa de la forta tempesta, hi ha molts pins caiguts. De tan en tan feim una petita aturada. Una mica més endavant hi ha un mirador amb una barana de fusta, i val la pena visitar-lo. Foto per aquí foto per allà. No molt a lluny, ens apropem a la font de Dalt (o font de sa Boal, per la proximitat a sa Boal) una font de mina que aboca l'aigua dins una pica. Una mica més endavant arribam a un rotlo de sitja amb la seva barraca, on giram a l’esquer: és el camí que baixa a Son Fortuny. Aquest és el camí de carro que abans es pujava des són Fortuny. Era el camí tradicional per pujar al Galatzó per la part d'Estellencs. La gent xerra i fan comentaris, comentant que no és pot passar per dins la finca, que és propietat privada. No hem estat els únics, ja que ens hem creuat amb ciclistes, que van pel mateix camí. Ah...!! Això si. Cal anar amb precaució perquè el dia 14 de juny del 2013, Son Fortuny esdevé la primera finca pública en obtenir el Certificat de Qualitat de Caça Major. El Consell de Mallorca podrà, a partir d'ara, destinar aquesta àrea de caça controlada a la recuperació de la cabra salvatge mallorquina i la promoció del turisme cinegètic. Més informació del tema, pitja aquí De moment no hi ha caçadors. Avui hem pogut passar tranquil•lament. Cal disfrutar d'aquests indrets, és fa molt entretingut i agradable. Més endavant ja veurem què passa. Un rètol indica que entram al Bosc Gran de Planícia. Dins aquest bosc és podem visitar altres indrets: les grans cases de Planícia, la font de s’Obi i l'Aljub des Cristians, que és un dipòsit de pedra que recull tant l'aigua que s'escorre coster avall com la que es vessa de la mateixa Font des Bosc. Planícia està solcada de camins que comuniquen tots els sementers de la finca i que, sobretot, permeten arribar a tots els indrets del bosc. Abunden també els passos que permeten accedir a sa Mola de Planícia i al cim conegut com es Puntals de Planícia. El principals camins de la finca són: a) El Camí Reial d'Estellencs a Banyalbufar que transita per baix des Sementer Gran fins que, devora la barrera de l’Olivaret de Mar, es bifurca: per avall en direcció a la Font de Sa Menta i cap a Sa Torreta, mentre que continua planer en direcció cap a Sa Font de s’Obi i la veïna possessió des Rafal on, desgraciadament prohibeixen el pas. b) El Camí Antic de Planícia, que dóna accés a la possessió, procedent de Son Sanutges, s'Arboçar i Es Rafal. c) El Camí Nou, asfaltat, que s'inicia molt prop de la Font de sa Menta i s’enfila fins a les cases. d) El Camí des Bosc Gran, per on es podia anar a Son Fortuny (Estellencs) i arribar al camí reial de Puigpunyent a Estellencs. d) El Camí des Carro, l'únic que permet el pas d'un carro que puja damunt sa Mola de Planícia. Bastit a principis del segle XX per l'extracció del carbó i la calç que es produïa al bosc de Planícia. e) Camí des Savell. Baix de la carretera Ma-10. I amb tants de camins, ara ens queda baixar per un d'ells fins les barreres de Planícia on donam per acabat el recorregut d'avui. La gent s’ho ha passat de primera. Les vistes són ben escasses, ja que tot l'itinerari és per dins el bosc. Tanta sort que l'incendi no hi ha arribat, per aquests indrets, i així hem pogut gaudir del color verd dels pins i les alzines. Hora d’inici: 10:26. Hora Final: 16:23. Temps transcorregut: 5:56 hores. Distància recorreguda13.800 quilòmetres. Dia 8 de novembre de 2013: CAMI DELS PINTORS Avui diumenge, el dia no està clar, els núvols tapen el cel i de tant en tant li amolla. A la nit ha plogut i sembla que serà un dia humit, però la gent ha comparegut. Això vol dir que, el temps no els ha fet por i volen sortir de marxa. Començam l’inici de temporada 2013-2014 disposats a trescar per la nostra natura, que això, per ara, és gratuït. Ho hem fet amb una excursió de les més guapes que hi ha a l’illa: des de la Cala de Deià fins a Béns d'Avall, recorrent el Camí dels pintors, un camí que va vorejant la mar. Mentre camines pots estar fotografiant contínuament. Una excursió fàcil que es pot allargar o acurçar, depèn de la ruta que volguem fer. Ens hem reunit 24 excursionistes. Són les 10:30 i el temps és ben diferent que el d’Inca: aquí fa un sol que ens farà suar. Iniciam l'excursió a la vila de Deià. A l'esquerra arranca el camí empedrat de la Vinyeta. Davallam a la Cala de Deià, pel GR. El camí ofereix una magnífica vista de la vall. D'aquest tram, només cal dir que travessa un parell de cops la carretera que davalla a la Cala, que no haurem d'abandonar fins a cala Deià. Al final, hi trobarem un botador de fusta. Un cop a l'altra banda, neix el camí per on hem de seguir. Abans d'arribar a la cala, vora una barrera, arranca l'anomenat camí dels Pintors, l'itinerari que connecta la cala de Deià amb els Béns d'Avall on acabarem l’itinerari de avui. Aquest tram es troba fitat i té nombrosos botadors. Un poc més endavant, ens situarem davant els còdols Blancs, dues penyes que emergeixen dins la mar. Bellíssim tot això! Després seguim pel camí, amb pujades i baixades. De tant en tant ens aturam a contemplar les vistes que són úniques. Un munt de pins al terra ens recorden els efectes del temporal que va assolar per aquests indrets, però es podia passar perfectament. Així i tot, el camí es fa molt agradable. Pel camí hem pogut contemplar l’intens blau de la mar, els tres Còdols: els Còdols Blancs i la Penya Negra, hem passat per baix de Lluc Alcari, creuat torrenteres... Ja hem arribat al final de la caminada d'avui, la urbanització de Béns d'Avall, lloc ideal per pegar un capfico i dinar. És una bonica excursió, és més un passeig que una excursió. És per repetir-la. Hem tingut un dia boníssim: Sol, humitat, calor i la mar un poc remoguda però clara. Tot un espectacle, no podíem demanar res més. Hora d’inici: 10:25. Hora Final: 15:55. Temps transcorregut: 5:30 hores. Distància recorreguda 7 quilòmetres. Dia 9 de Juny de 2013: TORRENT DE PAREIS Avui diumenge 9 de juny, ens reunim 32 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció a Escorca. Són les 6.45 d'un matí no molt clar i l’oratge és fresquet. Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic: el Torrent de Pareis. Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat. L'inici de l'excursió és davant del restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis. El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc. El torrent comença en un lloc anomenat s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc. El trajecte entre Escorca i s'Entreforc és tot baixada i l’hem recorregut en una hora grossa aproximadament. S’ha fet hora de berenar. Com cada any el lloc ideal per berenar és s'Entreforc on també feim la foto de l'estol. Després de descansar reprenem la ruta. Ara és quan realment comença el curs del torrent de Pareis. Al seu costat dret hi ha un camí que ens evita passos difícils. Aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, és just abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut. I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romagueral. Un poc més envant ve s'Estret on trobam es pas des Grassos “estrenyeu-vos” i després el pas de s'Estaló. Sobre les 13.00 h, ja som al Port de sa Calobra. Una mica cansats. Ara ens queda donar-nos un cap fico i dinar. Un grupet ha anat a l'Hotel de Sa Calobra a dinar de paella i la resta escampats “por ahí”. Na Magdalena, que l'any passat no va poder acabar l'excursió perquè va caure, avui ens ha duit un refrigeri: olives, musclos, patatilla, rebossat i pinxos picants. Tot un detall per part d'ella. En Biel Ferriol i n’Aurora s'han atipat de menjar. Entre un i altre han deixat els plats ben nets. Ah! i això, que n’Aurora li ha picat una medusa. Si no li arriba a picar, se'ns menja a tots nosaltres. Tot ha anat molt bé, excepte la picada de medusa. Hora d’inici: 07:45. Hora Final: 13:00. Temps transcorregut: 5:15 hores. Distància recorreguda: 7.4 quilòmetres Ens acomiadam fins el mes de setembre per fer la següent excursió: CAM� DELS PINTORS. Anirem en cotxos particulars. S’ha de dur roba de bany i com sempre pa i taleca. Ah! i ganes de caminar. Que passeu un BON ESTIU!!! Dia 12 de maig de 2013: PUIG DE S´ALCADENA Avui, el grup ha estat format per 22 companys i companyes. Anam amb cotxes particulars. L'itinerari és per la zona de Lloseta i Alaró. Aquesta és una muntanya de 815 m. que destaca a la primera línia de Tramuntana amb la seva bessona, el castell d'Alaró. Iniciam la ruta a la localitat de Lloseta, en direcció al camí dels Balladors o també pel cementeri. Aquí deixam els cotxos (els podríem deixar a prop d’on comença l’excursió, però ens estalviaríem 6 quilòmetres d'anada i tornada). Però som molts de cotxos, i per allà no hi ha lloc per a tants. Són finques privades, i els veïnats confrontants podrien sospitar i avisar el propietari. Convé prendre precaucions per no aixecar la llebre, ja que hi anam d'amagats. Continuam pel camí asfaltat que va paral•lel al Torrent d'Almadrà o de s’Estorrell. Abans d’arribar a les barreres de s'Estorell, a l’esquera hi ha un camí que ens duu a l’altra part del torrent a la carretera PM-211 de Lloseta a Alaró. Anam caminat per la carretera asfaltada en direcció a la depuradora d'Emaya. A continuació, trobam a la nostra esquerra l'entrada a les cases d'Es Filicomis. Hem de continuar uns 200 metres fins a veure una barrera metàl•lica. Al seu costat hi ha un "botador" de fusta. És un poc prest per berenar, però no convé fer-ho dins la finca que perquè és privada. Decidim caminar un 300 metres més amunt, on hi ha sa Font des Trenc, i allà podem berenar tranquils. Després de berenar tornam enrere, per endinsar-nos, a la possessió de Son Coco. És propietat privada, de manera que seguim les normes adequades i respectam les indicacions de les persones relacionades amb la finca. Al principi, l'excursió transcorre per camins en què cal prendre diversos desviaments, i en la part alta de la muntanya cal seguir un únic tirany. Hi ha qualque tram poc definit. Així con anam pujant, passam uns quants portells amb un rètol: Prohibit el pas. Abans d’iniciar la pujada visitam el talaiot. Ara abandonam el camí per endinsar-nos dins un pinar, poc després passam per davant uns "colls de tords", i a la dreta el Penyal decantat. Passat els colls, arribam a un curiós portal amb teulada. Al llarg del recorregut entre pins i carritxeres, no hi ha gaire vistes, les pendents van variant. Un tram del camí està esbaldregat, però no representa cap perill. Hi ha una corda per seguretat. La majoria del recorregut anam entre pinar, amb molt de càrritx, que ens condueix al vèrtex geodèsic que indica el cim del Puig de s'Alcadena (815 m). Després anam a veure la cova de s'Alfàbia. L'alfàbia o “gerra” que recull l’aigua del degoteig dóna nom a la cova. Guapo això...! No érem els únics en el punt geodèsic, nosaltres començàvem a baixar i uns altres pujaven. Ens han reconegut i han dit: Sou del grup Mitja horeta tres quarts? Nosaltres diem que sí. Ens diuen: N’hi ha un que duu calçons curts de color vermell? que va sortir al programa tira tira? I en Biel Ferriol, surt de darrera una mata i diu: aquest som jo. Ja tenim una estoneta de rialles i conversació. És una bonica excursió que es pot fer tranquil•lament en un matí. Com sempre, la durada depèn molt del ritme que es pugui o vulgui dur. Ara només queda tornar per les mateixes passes. Hem tengut un dia fantàstic amb un poc de calor i la gent s'ho ha passat molt bé. Hora d’inici: 9:05. Hora Final: 17:08. Temps transcorregut: 8:02 hores. Distància recorreguda14.600 quilòmetres. Dia 14 d’abril de 2013: SON MASSIP-MOLA DE’N GALILEU-PUIG DE SES BASSETES-MASSANELLA-PUIG D’EN GALILEU. Avui diumenge anirem a visitar les fantàstiques voltes d’en Galileu, Mola d’en Galileu, Puig de ses Bassetes i Massanella. Una excursió de potada. El punt de partida és S'Alzina dels Sets Cimals, a la urbanització de Son Macip. El camí que cal prendre és el GR-221, també conegut com a Camí de Ses Voltes d'en Galileu, que condueix directament al cim d'aquesta muntanya, que fa de llit al Puig de Massanella. 32 excursionistes inicien l´itinerari d´avui. Ens endinsem dins el bosc de son Macip per un camí de carro ben definit amb restes d’explotació de calç i carbó. Al final d’aquesta camí forestal arranca el camí de ses Voltes, recuperat fa uns anys pel Consell de Mallorca. És un camí de bístia empedrat. Just a 25 metres de l’inici del camí i a mà dreta, trobam el clot de neu de son Macip que es troba esbaldregat i molt deteriorat. Iniciam la forta pujada per aquest camí de nevaters, fent de tant en tant una petita aturada per recuperar l’alè. Les vistes sobre la vall d’Albarca i Lluc, el bosc de Son Macip i els puigs Tomir i Roig són impressionants. A dalt, al pla, trobam senyalitzades les cases de neu des Galileu que visitam. Després no seguim el clàssic recorregut GR 221: a l’esquera de les cases, ens enfilam per assolir el cim de la Mola del Galileu, un esperó que pertany al Puig d'en Galileu i que és un metre més alt que el puig. A baix veiem el Coll des Telègraf, cap on hem d'anar i ens toca baixar ara. Al mig del coll des Telègraf i el coll des Prat, podem admirar un altre pou de neu, el de sa Mola. Continuam la forta pujada, fins assolir el Coll des Prat de 1.205 m. delimitat per una paret transversal passant abans per la casa de neu de la Serra dels Teixos i un petit pas entre roques senzill de fer. Des del coll continuem pel camí que davalla pel comellar des Prat, i després de cinc minuts deixam el camí del GR i ens desviam a l’esquerra, per un tirany de muntanya que transcorre per davall les penyes del Massanella. El tirany fitat ens deixa més amunt del coll de n’Argentó, després de superar un pas per les roques que no presenta cap dificultat. Ara baixam seguint la cresta fins assolir el coll de n’Argentó (el punt més baix entre el Puig de Massanella i el Puig de ses Bassetes). Des d’aquí seguim la mateixa direcció que duu cap al cim de ses Bassetes, al qual arribam en dues estirades procurant no anar molt a prop del penya-segat. Baixem pel mateix fins arribar novament al coll de n’Argentó. Aquesta cresta no té cap pas compromès, hi ha fites i el terreny dóna moltes opcions per evitar les dificultats, que no són gaires, però aquesta pujadeta ens fa suar. Al final arribam a l'esperó secundari 1347m, des d’on veiem un gran esplanada. Molt bones vistes cap a totes direccions. En un tres i no res, ja són al puig Major de Massanella de 1365m. S'ha fet hora de dinar, ens acomodam i descansam. Després de dinar i contemplar el paisatge reprenem la caminada. Per evitar el famós pas de Comafreda “peatge” on podem trobar-nos el cobrador, decidim tornar pel mateix lloc. La baixada d’aquest tram és una mica complicada i alenteix una mica el ritme. Després seguim el GR clàssic fins assolir el puig d’en Galileu i tot seguit enllaçam les voltes i per avall s’ha dit. Hem tingut un dia fantàstic. El vent bufava ben fort, a més de dos li ha fuit el capell. La gent s'ho ha passat molt bé. L’excursió l’han trobat un poc feixuga i la veritat és que ho era. Aquí no acaba la història, na Francisca Cabanellas i en Pep Serra (alias: Clauganxo). Han començat i acabat l'excursió a Caimari. Quins dos fenòmens, són unes màquines de caminar!!!! Tot ha anat molt bé. Hi ha hagut algunes patinades i esgarrinxades! Res greu. L’excursió és de potada. La gent s'ho ha passat de primera! Avui vespre, dormiran ben arreu i després vendrà l'esbraonament. Hora d’inici: 9:18. Hora Final: 18:46. Temps transcorregut: 9:28 hores. Distància recorreguda: 14.5 quilòmetres. Una nota important que vull recalcar, és que el passat mes de març, el programa Tira Tira d’IB3, amb el presentador Rafel de Can Renou i tot el seu equip, juntament amb quatre membres del grup excursionista “Mitja horeta tres quarts”, na Maria Solivellas, en Simó Fuster, Juan Pieras i en Biel Ferriol (membre de l'Estol Santueri) va fer part d'aquesta excursió. Els interessats poden veure el programa a http://ib3tv.com/carta i cercar el programa. Amb els quals creuaren la finca pública de Son Massip, fins a arribar a la casa de neu, on els va esperar una bona nevada. Llàstima que no pogueren acabar de gravar el reportatge complet. ENHORABONA ALS PROTAGONISTES Pitja aquí per veure el vídeo