| |
UNA MICA D'HISTÒRIA
 Any 1996:
Benvolguts amics d'Inca,
M'han demanat que escrigui la Història del grup. Bé, jo m'oferesc a fer el que pugui. Segurament no som la persona més indicada per narrar els orígens. El que si que vos puc dir és que a través d'un company de feina (un cosí de na Joana Noguera) un dia vaig rebre una visita al pis que compartia amb altres joves a Ciutat.
Un horabaixa, em visitaren na Joana i na Maria Teresa. M'explicaren quines eren les seves idees i quimeres. Em parlaven de competicions esportives, d'excursions, d'actes culturals, d'una associació que es deia amistat i qualque cosa més i un llarg etcètera. Jo els vaig dir que m'agradava molt anar d'excursió i que m'engrescava la idea de fer de guia a joves d'Inca.
La veritat és que no ho record massa bé, però vos estic parlant de la primavera de 1996. Si no ho record malament va ser abans de l'estiu. I no sé si abans o després de l'estiu vàrem organitzar la primera excursió. El lloc de trobada va ser l'estació del tren, a Inca. Hi havia un jove amb un cotxe d'aquests de 6 o 7 places. Participants, cap ni un. Sí, sí... ho heu llegit bé, ningú es va presentar per anar d'excursió. I jo si abans entenia poc el que envoltava aquest grup excursionista (?) llavors sí que no entenia res de res.
Bé, eren les 9 o les 10 d'un diumenge matí i jo em trobava més perdut que no sé què per Inca.
“Ui, ui, ui... això té els dies més que comptats”... pensava jo. La qüestió és que hi va haver un segon intent, malgrat tots els meus dubtes, que no eren pocs.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 1997:
Parlam del 9 de març de 1997. Podem dir que aquest dia va néixer l'Estol excursionista.
Teníem a la nostra disposició un autocar carregat de palanganetes de suro plenes de tallades de llom, bacon, botifarrons, llengonisses, etc., perquè també teníem una zona reservada per fer una torrada a la zona recreativa de Menut (allà mateix on s’ha fet qualque any la tradicional paella den Miquel).
Bé, hi havia menjar per una quinzena grossa de persones... i total, vàrem ser 5 o 6 excursionistes.
Però, vàrem fer la primera excursió. Vàrem pujar al Tomir. Els joves es varen portar molt bé. Bé, o això és el que jo record... tot i que de tant en tant es feien aturades sospitoses. Xerrant un poc amb un i un poc amb un altre, em vaig adonar que aquell que havia dormit més la nit anterior no havia dormit més de dues o tres hores. Jo flipava (i ho feia sense fer aturades sospitoses). Aquells joves també em feien preguntes... el que més els intrigava era com pagant una misèria hi havia tota aquella organització per a ells: que si guia, que si autocar, que si torrada, etc. I jo no sabia massa bé què respondre'ls. Ells deien: “això és la màfia!”l
La qüestió és que ja havíem feta la primera excursió. I aquell 1997 encara en férem tres més:
6 d'abril: MIRADOR DE SES BARQUES-FONT DES VERGER (SA COSTERA)-CALA TUENT. Amb 6 joves.
29 de juny: SA CAPELLA BLAVA fent el PAS DEN BISQUERRA. En aquesta excursió vaig anotar els noms dels participants: Javi, Paco, Cristina, Ester, Carme, Miquel, Espifli i Andrés.
Tant l'excursió del mes d'abril com la del mes de juny, anaren bé. Ara bé, sempre es repetia el mateix: eren molt poquets i morts de son.
Després del parèntesi de l'estiu va costar una mica tornar començar. Així i tot, el mes de desembre, dia 14, pujàrem al PUIG DEN GALILEU. A les meves notes hi ha escrit: “gran ambient de companyarisme entre aquests joves”.
Per cert, una cosa que “crispava” una mica a aquests joves era la meva resposta a la pregunta “Quant queda per arribar?”. Jo sempre els responia el mateix, resposta que tots ja coneixeu: “Mitja horeta tres quarts!”.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 1998:
Havíem tancat el 97 amb 4 excursions. Impressionant, no? A l'excursió que havíem estat més segurament havíem estat 8 persones.
11 de gener: SA TORRETA I PUIG DE SA FONT. Som una dotzena i l'excursió va molt bé.
A finals de febrer i principis de març, organitzam una acampada a Sa Comuna de Caimari. Va ser quan vaig conèixer en Miquel des Cos. I vaig veure lo molt que engrescava a la gent a apuntar-se a les excursions i a participar-hi.
Bé, i l'acampada, què tal? “Una i oli”, vaig pensar. La idea era acampar (evidentment) i el diumenge anar d'excursió. Sabeu quanta gent es va apuntar a l'excursió: idò, CAP NI UN! Jo no crec que el personal dormís ni deu minuts seguits. Bé, què li hem de fer!
No s'organitzà cap altra excursió fins el 28 de juny. Vàrem fer el TORRENT DE PAREIS. No record massa bé com ens organitzàrem, perquè ens ajuntàrem amb l'altre grup del qual jo també era el guia (l'Estol Excursionista Santueri). En total vàrem ser 63 persones. Un bon número, no? D'Inca hi havia 12 o 13 joves. També un gran número.
Després d'un altre llarg parèntesis estiuenc, reemprenem l'activitat excursionista dia 1 de novembre. Anam al puig de n'Alí. Érem ni més ni manco que 17 persones. No sé massa bé el què va passar, però, vàrem perdre un grup de gent, de 4 o 5 joves (un grupet de gent que va acabar fent un cafè al Coll de sa Batalla). La veritat és que vaig passar una mica de pena i vaig estar content que tot acabàs amb una simple anècdota.
Per acabar l'any, dia 27 de desembre, coronam ES PUIG TOMIR pel PAS DES DIABLE. Només s'apuntaren 6 joves i aquesta vegada ningú es va perdre.
Tancam l'any 98 amb 4 excursions i una acampada.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 1999:
Dia 24 de gener feim la següent ruta: MANUT-FONT DE MUNTANYA-VALL DEN MARC-PI DE SON GRUA. Participen 12 joves i record que ens ho passam molt bé. Organitzam un burino que enganxa de valent a la majoria. A les meves notes tenc el nom dels participants: Paco i Ester, Andrés i Carmen, Manel, Jose, Miquel, Carmen, Imma i Amàlia, Mònica, Adrià.
Dia 28 de febrer feim aquesta altra ruta: PUIGPUNYENT-COLL DES CARNICERET-PUIG DES GALATZÓ-PAS DE NA SABATERA-SITJA-ESTELLENCS. Només hi ha 8 joves.
Dia 28 de març feim: LLUC-TORRENT DE LLUC-ENTREFORC-ESCORCA. Només hi ha 6 participants que s'ho passen bé.
El grup, poc a poc, s'està desinflant (i mai havia estat massa inflat!). Amb tot l'any 99 només som capaços de fer 3 excursions. I és que la tònica d'anar d'excursió sense haver anat a dormir la nit anterior es repeteix a cada sortida que feim. Realment, així fa mal anar a caminar per la muntanya.
I no tornam parlar de res fins el cap d'un any.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2000:
El març del 2000 reprenem la marxa. I vos he de confessar que es respira un aire nou.
5 de març: SES BASSES DE MORTITX. Feim una excursioneta per no rebentar el personal després del parèntesi de l'estiu (parèntesi que ha durat ni més ni menys que 12 mesos). Una excursioneta d'unes 3 hores. I ja vos ho deia un poc més amunt: es respira un aire nou. Hi ha un altre ambient. Sabeu què era el que passava? Idò ni més ni manco que la presència den Miquel des Cos. Amb el seu estil peculiar a més no poder alegrava el dia i animava a la gent a apuntar-se a la propera excursió.
Des del meu punt de vista, en Miquel va ressuscitar el grup (que estava moribund de bon de veres!). I és que en Miquel no només convidava els seus germans i cunyats i cunyades a apuntar-se a les excursions sinó que també insistia un pic i un altre als joves a que s'havien d'apuntar.
Dia 2 d'abril, 19 participants, coronam el PUIG DE L'OFRE.
Dia 7 de maig feim: BASE DES FUNICULAR-ES PORXO ESBUCAT-ES CLOTS CARBONS-COMA DE BINI-PAS DE S'ESTALÓ-FONT DE SA BALMA-ES PORXO ESBUCAT-BASE DES FUNICULAR. Aquesta és una gran excursió. Hi ha una vintena de joves apuntats (joves i no tant joves). Caminam a voler per les carritxeres i feim un dels passos més emblemàtics i famosos que hi ha per la Serra. La gent es queixa una mica per la duresa. Bé, què li hem de fer? No volíeu anar d'excursió per la muntanya...
Dia 11 de juny, una vintena grossa, feim CALA TUENT-SA COSTERA: SA FÀBRICA I FONT DES VERGER-CALA TUENT. La gent s'ho passa de primera.
El 2 de juliol s'inicia una petita tradició: Torrent de Pareis i paella a Lluc. Som 26 participants més jo i na Cati. Ens veim a Inca a les 7h i a les 8h començam a caminar. A les 12 ja som a sa Calobra i a les 14:30 h dinam d'arròs a Lluc. No va poder anar millor.
Dia 3 de setembre, just just feim un petit parèntesi d'estiu aquest any, i 36 excursionistes de totes les edats ens trobam al terme de Valldemossa per fer una gran excursió: CA MADÒ PILLA-S'ESTACA-NA FORADADA-SON MARROIG. Alguns ho troben feixuc i es queixen. Ara bé, el que tothom aprèn és que sempre convé duu un “xubasquero” dins la motxilla. Just baixar de l'autocar ens cau una calabruixada que en deixa més d'un xop.
28 excursionistes, dia 8 d'octubre, fan la següent excursió: BARRANC DE BINIARAIX des del Pla de Cúber fins Sóller. Tot transcorr sense problemes.
Dia 5 de novembre, 31 excursionistes, fan el CAMÍ DE S'ARXIDUC. Es puja des de Valldemossa fins el pla des Pouet, es visita la cova de s'Ermità Guillem, després pla dets Eritges i es Cairats, font des Polls i Valldemossa de bell nou.
Dia 3 de desembre, som 37 excursionistes. Record que no feia massa bon temps i que per això canviàrem de ruta. Férem el Tomir, per tercera vegada. Hi hagué un grupet de gent que ho passà una mica malament.
I finalitzam l'any 2000 amb 9 excursions. Des del 97, any de la fundació, fins el desembre del 2000, ja portàvem un total de 20 excursions.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2001:
Aquest any és un any bastant estable. Sembla que el grup ja té uns certs fonaments que li donen l'estabilitat que tot grup necessita. A continuació vos present una relació de les rutes que realitzàrem aquell 2001:
14 de gener: ES CASTELL D'ALARÓ. Som uns 30.
11 de febrer: SALT DES FREU-CAMÍ DE COANEGRA-SANTA MARIA. Som 29 excursionistes.
3 de març: PUIG CIURÓ. Som uns 30. Aquest també és un dia important ja que s'inaugura una altra tradició: fer, un pic a l'any, una caminadeta i després una paella a Menut. S'ha de dir que a dinar de paella varen venir molts d'aquells joves que participaren a les primeres excursions de l'estol.
Dia 4 de juny va ser un dia important a la meva vida, ja que em varen realitzar una important operació. Així i tot, l'Estol Excursionista Mitja Horeta Tres Quarts no es va aturar i va realitzar ni més ni manco que dues excursions al llarg del mes de juny:
• SON MARROIG-NA FORADADA-SON MARROIG.
• TORRENT DE PAREIS.
Les dues excursions les feren sense cap problema ni un (la qual cosa em va alegrar), tot i que, a l'excursió del torrent de Pareis, sí varen tenir un petit problema amb l'autocar.
Dia 2 de setembre: CALA MESQUIDA-CALA TORTA-CALA MITJANA-TORRE DES MATZOTS-CALA TORTA. Som 17 excursionistes. Un grupet arribà fins s'Arenalet d'Aubarca. Aquell dia na Laura complí 15 anys i tot va anar de primera, llevat que l'autocar es va tornar rompre.
7 d'octubre: MORTITX-ES RAFAL D'ARIANT-COVA DE SES BRUIXES-BEC D'OCA-MORTIX. Només 14 excursionistes. S'ajuntaren amb nosatres una parella d'alemanys molt simpàtics. La gent sembla que s'ho passà molt bé.
1 de desembre: SERRA DE SA RATETA. Aquesta va ser una excursió especialment estranya. Som una quarantena grossa. Tot un rècord de participació i tot va anar bastant bé, encara que hi havia un grupet d'al•lotes que no anaven vestides de forma adequada... semblava que havien acabada la diversió de la nit del dissabte i havien enganxat amb l'excursió del diumenge. No duien motxilla ni res de res... però, tot va anar molt bé. Dinam al coll des Planet on feim el joc del borino.
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2002:
I tancam el 2001 i començam un altre any que aquest serà clau per a la història del grup: un servidor s'acomiadarà de guia de l'estol i donarem la benvinguda a en Simó.
12 de gener: CAMÍ DES CORREU: ESPORLES-BANYALBUFAR. Som una trentena grossa. Va tot bé, sense cap problema. L'anècdota és que alguns es queixen perquè han trobada l'excursió massa curta.
24 de febrer: CUCUIA DE FARTÀRITX. Som una trentena grossa. La gent es cansa molt, sobretot l'horabaixa que no acabam d'arribar mai a Pollença. Ara bé, l'excursió va molt bé.
10 de març: VALLDEMOSSA-ES TEIX-COLL DE SÓLLER. Som una vintena i tot va molt bé.
7 d'abril: CAMÍ VELL LLUC-POLLENÇA. Som 18. Repetim aquesta excursió clàssica.
19 de maig: PORT D'ANDRATX-CALA EGOS-SANT ELM. Som una vintena. Alguns aprofiten per nedar a aquesta cala verge.
2 de juny: COVA DES CAP DE MENORCA. Som una vintena. L'excursió va molt bé, tot i que es fa una mica llarga. La gent gaudeix de primera amb l'espectacularitat de la cova.
23 de juny: TORRENT DE PAREIS. Som una trentena. Un clàssic!
9 de setembre: CALA BÓQUER. Som 26. Una petita excursió per començar una nova temporada. Va molt bé.
6 d'octubre: CAMÍ DES CINGLES. Som una trentena per fer una altra excursioneta tranquil•la per darrere el Puig Major.
9 de novembre: VALLDEMOSSA-DEIÀ. Som uns 40.
1 de desembre: PLA DE CÚBER-CANALETA DE SOLLERIC-FONT DES PI-REFUGI DES TOSSALS-COLL DES COLOMS-PLA DE CÚBER. Som 40. Tenc un gran record d'aquesta darrera excursió guiada per mi. Un gran record per molts de motius: en primer lloc per l'ambient que es respira al llarg del dia, perquè som uns 40 (recordau que a la primera no es va presentar ningú) i perquè don el relleu del guiatge a en Simó. Les sensacions que visc són que l'Estol està més que consolidat...... i una mostra d'aquesta consolidació és aquesta plana web.
No sé si algú continuarà amb la història o no... però vos puc avançar que amb en Simó s'han fetes excursions de potada i que el nombre de gent sempre ha estat important.
L'Estol sembla que s'ha consolidat amb gent com en Miquel, en Toni, n'Alejandro, en Biel i en Simó... i segur que em deix algú (que em perdoni).
Molts d'anys i endavant, que els camins que hi ha per la Serra no les mos acabarem mai! Salut!
Tià Vallbona
(Guia de l'Estol des de 1997 fins el desembre de 2001).
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2008:
Dia 6 d’Abril de 2008:
VOLTA PER LLUC-REFUGI DE SON AMER-COLL PELAT-COLL DES PEDREGARET-ES PIXARELLS-“SORPRESA”-COMETA DES MORTS-ES CAMELL-LLUC.
Cinquanta-dos excursionistes del nostre grup ens hem reunit per anar a trescar per les contrades de Lluc.
Avui hem descansat del nostre guia, en Simó. Avui ens ha guiat en Tià Vallbona que ha estat fidel a la seva cita anual.
L’excursió ha estat suau. Sempre hem anat per camí... bé, sempre sempre no, perquè en Tià ens tenia una petita sorpresa preparada.
Hem començat a caminar al pàrking de Lluc direcció el recent inaugurat refugi de Son Amer. Aquest refugi forma part de la xarxa de refugis del GR – 221 que el Consell de Mallorca va arreglant des d’Andratx fins a Pollença.
Des del refugi hem continuat la nostra ruta fins la font de s’Ermita que és on hem berenat. La gent començava a estar un poc nerviosa.
Just abans d’assolir el Coll Pelat hem pegat un bot fins un Mirador, on en Jaume ens ha intentat fer una foto de grup, però, hi havia massa ombres.
Des del Coll Pelat hem caminat direcció es Coll des Pedregaret (als peus des Tomir), però, abans, en Jaume ens ha fet una altra foto i aquesta ha estat la definitiva.
Hem passat ran les cases de Binifaldó i de Menut. En Tià ens ha fet reparar una creu que hi ha just passat aquestes darreres cases.
Hem agafat la carretera direcció Pollença per desviar-nos tot d’una a l’esquerre per anar a dinar als Pixarells. Allà no ha faltat el cafè i les herbes dolces juntament amb altres menjars...
Continuam caminant i a la fi a arribat la tan desitjada sorpresa promesa pel guia d’avui. De cop i volta el camí ha desaparegut i ha donat peu a roques i vegetació espessa. Han estat 10 o 15 minuts d’anar a la mala. L’experiència ha agradat a la gent.
Aquest camí ens ha duit a la cometa des Morts. Hem entrat a la cova després de separar-nos en dos grups. De la cometa hem pegat a es Camell. En Simó i altres hi han pujat a sobre.
Vint minuts més i hem arribat a l’autocar. Hem caminat al voltant de les 4h. I ens ho hem passat de primera... i fins la propera!
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2009:
Dia 7 d'abril de 2009: ES CLOTS CARBONS
Diumenge 5 d'abril de 2009. 53 excursionistes, guiats pel nostre amic Tià Vallbona, es disposen a trescar per un dels indrets més formosos de la nostra estimada Serra de Tramuntana: Es Clots Carbons.
És un lloc desconegut per la majoria dels excursionistes, així i tot, n'hi ha alguns que ja hi anaren, guiats pel mateix Tià, ja fa una sèrie d'anys.
L'excursió comença a la base des Funicular. Aquesta base són les restes d'un intent de construcció d'un funicular que, semblant al que hi ha al Teide, en qüestió de segons ens volia traslladar, sense cap mena d'esforç, fins el cap curucull des Puig Major. Bé, el projecte es frustrà per dues guerres: la guerra civil (o millor dit, incivil) espanyola i la segona guerra mundial.
Idò, com dèiem, allà començàrem l'excursió. 15 minuts de caminar per amunt i passam ran el que es coneix com es Porxo Esbucat. Un parell de minuts més i ens aturam a berenar. Agafam forces perquè el camí s'embruta.
Després de berenar, el guia es devia del camí principal cap a la dreta per allà on abans hi havia un camí... de fet, fins arribar als Clots Carbons, anam avançant, així com podem, pel que queda d'un camí que temps enrere estava més arreglat i més condicionat per al pas de les persones humanes.
I arribam, després de caminar al voltant d'una hora grossa, al primer clot carbó. Es Clots Carbons són dolines, segons s'explica. Una dolina és un lloc al qual l'aigua no té sortida natural. Quan un clot d'aquest s'ompl d'aigua el que passa és que aquesta es va filtrant tira tira fins que desapareix.
Un, dos i fins a tres clots carbons. Després, comença l'excursió de bon de veres! El camí desapareix i dóna pas al càrritx i a les roques... càrritx i roques ens acompanyen fins arribar, al cap d'uns 45 minuts a la coma de Bini. Travessam es torrent des Gorg des Diners i aquí, quan només són les 12h 30, més o manco, el guia ens diu que feim una aturada d'uns 10 minuts per menjar una fruita o un poc de xocolata o el que sigui, perquè, després del descans, ve el millor de l'excursió: el pas de n'Argentó.
No hi ha gens de camí i hem de pujar un fort pendent per les carritxeres. Fa mal avançar, però, poc a poquet la gent va fent camí. Després de barallar-nos uns 15 o 20 minuts amb el càrritx i el pendent, assolim el nostre desitjat pas de n'Argentó. El superam, alenam, contemplam i continuam... el camí, ara existent, és bastant brut i molt rocós... no és fàcil, però la gent ensuma que el final s'acosta. Així és, després d'uns 30 minuts més d'anar a la mala abandonam aquell roquissar i pegam a una pista ampla, el camí des Cingles, que noltros agafam direcció la font de sa Balma. Aquesta font semblava un bon lloc per dinar, però decidim avançar una mica més, fins un petit bosc d'alzines. Allà anam en qüestió de minuts i allà dinam acompanyats per 3 ases que ens agraeixen la gran quantitat de menjar que compartim amb ells.
Per cert, el dinar espectacular: gambes, embotits, olives, fruits secs i després cafè amb i sense cafeïna, herbes seques, amaçones i no record quins licors més i un variat sortit de dolços. Impressionant!
A les 15h 15 reemprenem la marxa fins la base de funicular on arribam quan falten un parell de minuts per ser les 16h. I així donam l'excursió per acabada... ... una excursió que ha durat un poc més de mitja horeta tres quarts, però que ha anat de primera!
Salut i fins la propera!
Cedida per: Tià Vallbona
Any 2010:
Dia 7 de Març de 2010: ES CAPDELLÀ - ESTELLENCS
Avui diumenge, 43 excursionistes hem anar a trescar per la nostra estimada serra de Tramuntana.
Ens ha guia el nostre amic Tià Vallbona, fidel a la seva cita anual. Hem partit d’Inca sobre les 8h 45. Un grupet de 9 o 10 no s’han presentat i s’han perdut l’excursió d’avui. El temps amenaçava pluja, neu i fred, però, la veritat és que ha fet un dia esplèndid que ha fet que encara ens ho passàssim d’allò més bé!
A les 9h 15 hem recollit en Tià a les Avingudes de Ciutat. Com sol fer sempre, ha agafat el micròfon i ens ha explicat l’excursió que ens esperava que més o manco és el que podreu llegir a continuació:
L’autocar ens ha deixat a Es Capdellà i allà hem començat a caminar. El guia anava al davant xerrant xerrant amb en Simó i quan només duim un 5 minuts i ens fa fer mitja volta perquè ens diu que ens hem equivocat. Començam bé!
No berenam fins les 10h 30, a les mateixes cases de la possessió des Galatzó. Allà, després de berenar, se’ns expliquen quatre historietes sobre aquelles contrades però el que més ens impacta és tot el referent al comte Mal que no era ningú més que el compte de Formiguera anomenat Ramon Saforteza Fuster.
Continuam caminant i es fa una primera aturada a un forn de calç i una segona a una zona de carboners a la qual hi ha una caramull de llenya que vol ser una sitja i 3 o 4 barraques de carboner amb el seu sòtil de càrritx.
Aquí feim la nostra foto de grup.
Després començam a pujar, tira tira, per amunt s’ha dit i venga pujar... la gent comença a remugar una mica... però no afluixam fins que després d’aprop de 2 hores arribam a Ses Serveres. Aquest lloc ja el coneix el grup: fa uns mesos hi va berenar abans de pujar a sa Mola de s’Esclop.
Després de dinar i fer un parell de cafès amb licors varis, reemprenem la ruta fins el coll des Pi. Allà ens ha de recollir l’autocar.
Cedida per: Tià Vallbona
|
|
