| |
 Dia 4 de Juliol de 2010: TORRENT DE PAREIS
L’excursió d’avui la tenim programada per fer un recorregut clàssic.
Són les 6.30 del matí d’un dia no molt clar i hi ha qualque núvol. Ja de bon matí, el sol ens avisa que la temperatura i l’aire serà calent.
28 excursionistes, guiats per en Simó i na Dolors. Hem fet un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic que de cada any que passa es fa més feixuc, el Torrent de Pareis.
Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física, ja que a més de la llargària (d’unes 4 hores efectives de caminar), trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat .
L'any 2003, es Torrent de Pareis fou declarat MONUMENT NATURAL.
L'inici de l'excursió és davant el restaurant d'Escorca. En aquest punt comença la baixada al torrent de Pareis, deixant, a la nostra dreta, l'Església - Oratori de San Pere.
El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.
El torrent comença en un lloc anomenat, s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc, i aquí és on hem berenat i també sa foto del grup.
El trajecte entre Escorca i s'Entreforc l’hem recorregut en 90 minuts aproximadament.
Ara, és quan realment comença, el curs del torrent de Pareis.
Al seu costat dret, un camí que ens evita passos difícils. D'aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del soldat Pelut.
I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern, i no molt lluny, la cova des Romagueral.
Després ve s'Estret on trobam es pas des Grassos “estrenyeu-vos”, a la dreta i el pas de s'Estaló, a l'esquerra. Hi ha hagut un petit despreniment i hem hagut de fer servir una corda per baixar, pel que és convenient extremar les precaucions.
A les 12.00, més o menys, arribam al Port de sa Calobra, punt i final d'aquesta excursió, i hem tingut temps per nedar.
Per poder arribar al Port de sa Calobra, es fa a través d'un túnel per als vianants que creua les roques (esta construït en els anys 50.)
Un grupet de 8 excursionistes, han volgut fer l’antic camí, que comença poc abans d’arribar al túnel, just darrera l’escenari.
Avui es dóna la circumstància, a més a més, a partir de les 17:30 h, es celebrarà una nova edició del Concert del Torrent de Pareis, un dels esdeveniments musicals més singulars de l'estiu mallorquí.
Ha fet calor, molta humitat i basca, i tot ha sortit de primera.
Fins per setembre per fer Son Bauló-Runes-Illa d’es Porros-Colònia de Sant Pere.
Ens guiarà el senyor Andreu Ferreret.
Que passeu un bon estiu!!
Dia 20 de Juny de 2010: TORRENT DE PAREIS AL CLOT D'ALBARCA
L’excursió que teníem prevista per diumenge dia 13-06-2010, l’hem ajornada per el dia 20 de Juny de 2010.
L’agència estatal de meteorologia, ens diu que dia 13, farà mal temps. I en Miquel Miralles, decideix ajornar-la. (i una mer.... un dia collonut ha fet).
Sobre les 13 h. En Biel Fuster va rebre una cridada de telèfon d’un dels nostres, deia que no s'havia assabentat que l’excursió s’havia anul•lat i va compareix a l’estació des bus, i quant no va veure ningú, arranca el trot cap a Escorca.
Quant arriba, tampoc veu ningú del grup i decideix començar a baixar cap el torrent, per si podia agafar-nos. “Pensa tu, per molta via que fes mai mos podia agafar”.
Et diré Murero, que jo en Jaume Llabrés a les 6.40 he estat fent plantó a l’estació des bus, esperant algun despistat con tu. He estat fins les 7 hores i no ha comparegut ningú més que jo. En aquesta hora transiten poques rates, i jo som una d’elles.
Hem estat 50 excursionistes. En Simó Fuster, en aquesta excursió no ha pogut venir, i deixa el relleu als veterans del grup per guiar-la.
Son les 6h 45 del matí d’un dia bastant ennuvolat. La temperatura és agradable. Sortim de l’estació de bus en direcció a Escorca. Quan començàvem a baixar, en Biel duia els fils encreuats, i al cap de 10 minuts, va començar a ploure i els fils d’en Biel varen començar a fer xispes, i vaig decidir anul•lar-la, per la seguretat de tanta gent, ja que és convenient extremar les precaucions perquè el terreny estava relliscós.
Telefonam al xofer, perquè ens vengués a cercar i ens portés a Lluc. Quan estavem apunt de pujar al bus, es presentà el Guardia Forestal, i ens comentà que estavem amb “Alerta Groga” fins les 12 hores. També ens va recomanar que no féssim el torrent, i nosaltres li diguérem que ja havíem començat a baixar, però hem tornat enrera.
Altres grups, no li van fer cas.
Després vàrem fer una petita excursió al Clot d’Albarca, de 2 hores aproximadament (d’anada i tornada), fins arribar a Son Llobera i Can Pontico.
Després hem anat al restaurant Sa Fonda de Lluc.
Allà ens esperaven els familiars i hem dinat tots plegats.
Quan hem acabat de dinar, s’ha fet un sorteig, per regalar camisetes del grup excursionista.
El dia ha estat ennuvolat, acompanyat de brusques i la temperatura tirant a freda.
El dia 4 de juliol, si el temps acompanya tenim previst fer el Torrent de Pareis.
Dia 16 de Maig de 2010: COVA TANCADA DES CAP DE MENORCA
Avui coneixerem un tram de muntanya que es troba a la península de la Victòria: la Cova Tancada des Cap de Menorca.
Avui diumenge, dia 16 de maig, ens hem reunit 49 excursionistes, a l’estació de bus d’Inca.
Faig el recompte de la guarda i, quan està tot controlat, partim destí Alcúdia en direcció a la Victòria fins a arribar a l'encreuament en el qual es troba el Bar Bodega del Sol i giram a la dreta (rètol “fundació Yannick i Ben Jakober”).
Seguint pel camí des Puig Xacons, que desemboca al camí de Muntanya, el qual no abandonam fins arribar a un portell, en el qual aquest camí s'uneix amb el del Coll Baix.
Au idó! començam a caminar per un ampli camí de terra. El qui va darrera acaba ple de pols “pobre Bielet...”. Transcorreguts uns llargs minuts, novament començam a devallar en direcció a un torrent, que s'encamina cap a la mar ja visible. Prop de nosaltres entre alguns pins caiguts és on comença el descens al costat de un xaragall durant no gaire temps.
Ara ve el tram més incòmode de tota l’excursió per poder arribar a la cova. I anam amb cura a no donar una passa en fals, perquè l’esclat podria ser greu.
Per entrar a la cova, hi ha hagut “orverbooking” i hem fer torns.
Dins la cova, la humitat és d’un 85 %. Agafis per on agafis tot patina... Però ha valgut la pena. Ella és troba en bon estat, ja que hi ha moltes d’estalagmites i estalactites en el seu entorn.
S’ha fet hora de dinar i pels voltants de la cova no és un bon lloc, i decidim tornar enrera per les mateixes passas, fins que hem trobat un lloc on descançar.
Després de dinar iniciam la marxa en el Coll de na Benet, pujant pel Torrent i camí des ses Fontanelles, en aquest tram fins arribar al campament de la Victòria.
Està farcit de cabres mascles, (i femelles no n’he vista cap ni una), si...si... tots mascles amb banyes ben grosses, en dues arracades que li pengen. Això és tot: punt i final de l’excursió.
Temps emprat, sense comptar aturades: 4h30.Arribada a l’autocar a les 16h. sans, estalvis, cansats i fent olor de “boc”.
Tot ha anat molt bé, llevat de qualque patinada dins la Cova.
Hi ha hagut estones, que els núvols tapaven el sol i l’oratge era ben fresc.
Dia 18 d’Abril de 2010: PUIG DE GALATZÓ
Avui diumenge dia 18 d’abril hem visitat el fantàstic Puig Galatzó (1027 mts).
39 excursionistes sortint d’Inca per arribar a Puigpunyent i prendre direcció Galilea. Ben aviat hem pres el primer desviament a mà dreta, el Camí de sa Teulera, i hem seguit els cartells que indiquen: Reserva des Galatzó.
D'aquesta forma, travessant l’Hort de sa Coma, arribam a un serral amb un parell de cases.
La de la dreta té el nom de És Cucui. Caminant una mica més hi ha unes restes d’una pedrera abandonada on aprofitam per berenar.
La pujada al cim, transcorre amb continues pujades i baixades que ens deixen les cames ben tocades, i amb una grimpada i un poc més d´esforç arribam al cim del Galatzó.
El dia ens ha acompanyat, i es veu una vista impressionant del Port d´Andratx, de la Mola de l´Esclop, d´Estellencs i de gran part de l’Illa.
Al cim i amb vistes espectaculars hem dinat i descansat una mica. Aprofitam per fer la foto de l’estol.
I s’ha fet l’hora de partir. A la baixada hi ha una roca que posa “CRISTO” i per aquí arribam a una petita esplanada, per on també passa la via normal. Hi ha el pal direccional que indica tres camins: Pas de na Sabatera – Boal de ses Serveras 1 hora 20 minuts, Puig Galatzó 25 minuts i Font des Pi 50 minuts, que és la que agafam nosaltres.
Aquest bonic camí, en petites rossegueres, ens durà al Coll des Carniceret. Ben aviat arribam a una torre de vigilància contra incendis i baixam en aquesta direcció. Aviat arribam a la Font des Pi que està amagada sota les alzines.
La gent ha respost molt bé, hi ha hagut patinades i genolls que remugaven, res greu.
Dia Dia 7 de Març de 2010: ES CAPDELLÀ - ESTELLENCS
Avui diumenge, 43 excursionistes hem anar a trescar per la nostra estimada serra de Tramuntana.
Ens ha guia el nostre amic Tià Vallbona, fidel a la seva cita anual. Hem partit d’Inca sobre les 8h 45. Un grupet de 9 o 10 no s’han presentat i s’han perdut l’excursió d’avui. El temps amenaçava pluja, neu i fred, però, la veritat és que ha fet un dia esplèndid que ha fet que encara ens ho passàssim d’allò més bé!
A les 9h 15 hem recollit en Tià a les Avingudes de Ciutat. Com sol fer sempre, ha agafat el micròfon i ens ha explicat l’excursió que ens esperava que més o manco és el que podreu llegir a continuació:
L’autocar ens ha deixat a Es Capdellà i allà hem començat a caminar. El guia anava al davant xerrant xerrant amb en Simó i quan només duim un 5 minuts i ens fa fer mitja volta perquè ens diu que ens hem equivocat. Començam bé!
No berenam fins les 10h 30, a les mateixes cases de la possessió des Galatzó. Allà, després de berenar, se’ns expliquen quatre historietes sobre aquelles contrades però el que més ens impacta és tot el referent al comte Mal que no era ningú més que el compte de Formiguera anomenat Ramon Saforteza Fuster.
Continuam caminant i es fa una primera aturada a un forn de calç i una segona a una zona de carboners a la qual hi ha una caramull de llenya que vol ser una sitja i 3 o 4 barraques de carboner amb el seu sòtil de càrritx.
Aquí feim la nostra foto de grup.
Després començam a pujar, tira tira, per amunt s’ha dit i venga pujar... la gent comença a remugar una mica... però no afluixam fins que després d’aprop de 2 hores arribam a Ses Serveres. Aquest lloc ja el coneix el grup: fa uns mesos hi va berenar abans de pujar a sa Mola de s’Esclop.
Després de dinar i fer un parell de cafès amb licors varis, reemprenem la ruta fins el coll des Pi. Allà ens ha de recollir l’autocar.
Dia 7 de Febrer de 2010: PUIG DE SA BASSA
La nostra ruta d'avui arranca en el centre del poble de Fornalutx. Des de la seva plaça i per l'esquerra de la seva església, començam una llarga i dura pujada, pels estrets i escalonats carrers, i seguim pel camí de l’Alzina Fumadora.
Tots els antics camins de muntanya d'aquest municipi, solen estar molt ben senyalitzats amb indicadors, així que, en principi, no hem de tenir por a perdre-nos.
Transitant ja pel Camí de s’Alzina Fumadora, sortim del poble i 48 excursionistes començam a escalfar les cames.
Aquest antic camí de muntanya és preciós, empedrat i escalonat, i amb esplèndides panoràmiques.
I anam fent camí, fins que arribam al cim del Puig de Sa Bassa (819 m.). Esplèndid mirador!
Amb unes vistes panoràmiques de la silueta magnífica del Penyal des Migdia i els Cornadors i tots els seus voltants. I també hi ha un gran observatori contra incendis.
I aquí s'acaba la part còmoda i fàcil del nostre itinerari d'avui. Ara, sense camí ni fites, hem de baixar en direcció al cim del Puig de Bàlitx.
Arribam a una paret mitgera que està esbaldragada, passam per sobre ella i descendint amb cura, ja que el terreny està bastant relliscós.
Hi ha hagut gent que les cames li feien figa quan han vist la rosseguera de fullaca i terra, que ens duu a l'ample camí de Montcaire, i uns altres que l’han gaudida a la seva manera.
Cap a l'esquerra del camí, anirem còmodament fins als voltants del Mirador de Ses Barques, punt final de l’excursió.
Hem caminat al voltant de 5 hores, ha fet un bon dia, els niguls no ens han deixat veure el paisatge i tot ha anat collonut.
|
|
