Paisatges
 
 

  CRÒNIQUES
 

Dia 6 de setembre de 2015: MIRADORS DE S'ARXIDUC - ES CALO DE S'ESTACA

Avui ens reunim 28 excursionistes. Anam en cotxes particulars.

La nostra excursió s'inicia als voltants de l'hotel L'Encinar (popularment coneguda com Ca Madò Pilla), situat a l'altura del quilòmetre 68'5 de la carretera Ma-10, entre Valldemossa i Deià.

És una excursió un poc llargueta encara que molt atractiva, ja que transcorre pels terrenys de Miramar, seguint les petjades de Ramon Llull i l'Arxiduc Lluís Salvador. S'Arxiduc va manar construir una xarxa de camins i miradors que visitam, alguns dels quals estan dins finques privades i que per poder-los visitar s'ha de passar per caixa. Però avui no és el cas.

El Mirador des Niu des Corbs (des Pi), Capella del Beat Ramon Llull, Mirador des Guix, Mirador de sa Ferradura, Mirador del Torrent de son Gallard, Mirador des Creuer, Mirador des Miradors, Mirador Nou, Mirador de sa Rasa o Erassa, Mirador des Figueral. Per desgracia, la majoria d'aquests miradors estan en semi destrucciĂł; millor dit en ruĂŻnes. No hi ha res etern, tot sÂ’acaba.

Sense oblidar-nos d'un lloc encantador: Es CalĂł de s'Estaca, un llogaret mariner.

Ara només ens queda seguir el camí de ses Vinyes, a l'altura de s'Estaca. Mentre seguim pujant, entre restes molt ben conservades d’edificacions dels carboners, barraques i sitges. Si alcem la vista podrem veure, entre ses alzines, algun mirador més que no hem pogut visitar per motius dels tancaments per ser propietats privades. Això vol dir que cada dia que passa, se complica més l'excursionisme. Jo ho entenc, ningú vol gent dins casa seva.

Sent una sensació estranya. Hem gaudit d’unes vistes impressionants, per la seva bellesa i per la pròpia ubicació dels miradors. Hem caminat per uns camins realment únics. També, hem tastat l’abandonament d’unes construccions que no tenen preu. I no hi ha manera d’aturar la degradació d’aquests camins i miradors, que són una de les moltes herències rebudes de l’Arxiduc.

Segur que això no és gaire fàcil. Però és que no hi ha res fàcil; ni ara, ni mai.

Ens sap greu que els polítics conservin una televisió, com “IB3”, que només serveix per informar que els polítics ens estan robant clarament i moltes més coses que no vos podeu imaginar. Valdria més invertissin en sanitat i educació; i llavors un poquet destinat a restaurar camins i miradors de la Serra, entre d’altres coses.

Bé... El que deia! La gent s'ho ha passat molt bé. Avui no ha feta molta de calor. I rés més. Tot ha anat de primera. No podem demanar rés més.

Hora dÂ’inici: 9:32

Hora Final: 15:54

Temps transcorregut: 6:22 hores.

Distància recorreguda: 8.200 quilòmetres.

AVĂŤS IMPORTANT!

Aquest grup sorgí a mitjans de l'any 1997 i durant aquests 18 anys en Sebastià Vallbona i en Simó Fuster ens han donat a conèixer la nostre estimada illa. De part de tot el grup excursionista vos donam les gràcies! Ha estat un plaer compartir aquests diumenges de diversió al vostre costat...

Ah!! No ens hem d’oblidar de la resta de col•laboradors i dels excursionistes que ens han acompanyat durant tots aquests anys i han fet possible que anés tot de primera.

En SimĂł Fuster ha estat el nostre guia des del desembre de 2002 i ens comunica que s'acomiada del cĂ rrec per motius personals.

Tot té un inici i un final. Dia 6 de novembre del 2015 és la darrera excursió guiada per en Simó Fuster i en Jaume Llabrés.

En Miquel Miralles (Bar Es Cos), en Simó Fuster i en Jaume Llabrés ens sap molt de greu haver-vos de comunicar que deixam d’administrar aquest grup excursionista.

Però vos puc dir que entre tots hem col•laborat i hem fet possible que tot anàs de primera. El grup sembla que està ben consolidat.

Bones noticies, hi ha unes persones que estan interessades en guiar el grup. El qual vos informarà pròximament de les properes activitats.

A partir d’ara hi haurà canvis bastant interessants i segur que agafarà més força que mai. Ànims i endavant!!!

Cordialment GRUP EXCURSIONISTA MITJA HORETA, TRES QUARTS.



Dia 21 de Juny de 2015 : TORRENT DE PAREIS

Avui diumenge, 21 de juny, estava previst ajuntar dos grups excursionistes en un sol: lÂ’Estol Excursionista Santueri i el Mitja Horeta Tres Quarts. Aprofit l'avinentesa per dir-vos que el meu bon amic TiĂ  Vallbona, que Ă©s un company de primera i un guia excepcional, Ă©s un dels fundadors o pare dels dos grups!!!

Al final no hem duit a terme la idea original de fer el Torrent de Pareis junts. Però també vull aprofitar l'ocasió per dir que és un plaer col•laborar amb els companys del Santueri Carlos Martínez, Tomeu Rigo i Tià Vallbona. Moltes gràcies a tots!


L’Estol Santueri format per 10 excursionistes, baixen els cotxes fins Sa Calobra i comencen a pujar el torrent fins que ens ajuntam els dos grups. Ara no sé com explicar-lo! Bé, Mitja Horeta baixa del restaurant d’Escorca i el Santuari puja de Sa Calobra fins que ens unim.

AixĂ­ i tot, hem estat una gentada, en total 38 excursionistes de Mitja Horeta i 10 del Santueri.
Sortim d’Inca en direcció a Escorca. Una hora més tard que els altres anys. Són les 7.30 d'un matí amb molt de calor.

Ens disposam a fer un dels itineraris més espectaculars de la Serra de Tramuntana, un clàssic: el Torrent de Pareis. Cal dur roba lleugera, botes de muntanya (mai espardenyes ni esportives) i un bon capell. Es tracta d'una excursió molt completa que exigeix bona forma física. Caminarem unes 4 o 6 hores, depenent del ritme. I no hem d'oblidar que trobam un parell d'indrets que tenen certa dificultat.

L'inici de l'excursió és davant del restaurant d'Escorca. Just al costat de les cases hi ha una entrada que s’endinsa i comença una baixada pel bosc. Seguim el camí al costat de la paret que delimita un sementer, a vegades conrat i d’altres cops amb ovelles pasturant.

Passam devora Sa Penya Foradada i des dÂ’aquĂ­, ja es contempla el Puig Roig, Es Cosconar (cases on no hi ha teulada, i ficades dins la roca) i el Quarter dels Carabiners.

Comença la baixada en ziga-zaga de bon de veres. El camí descendeix ràpidament i ben aviat veurem la impressionant encletxa de s'Entreforc.
El torrent comença en un lloc anomenat s’Entreforc, gegantesc tall on s'uneixen dos torrents: el Torrent del Gorg Blau o sa Fosca i el Torrent de Lluc. Estam rodejats d’unes parets de més de 200 metres d’alçària, impressionants. El trajecte entre Escorca i s'Entreforc és tot baixada i l’hem recorregut en una hora grossa aproximadament. Com cada any, el lloc ideal per berenar és s'Entreforc on també feim la foto de rigor del grup.

Al seu costat dret hi ha un camí que ens evita passos difícils. Aquest primer tram fins a arribar a Sa Llosa, una gran roca situada al centre del torrent, és just abans del gorg des Cingles. Per la nostra dreta i a la part alta del penya-segat, podem veure la cova del Soldat Pelut. Conten les rondalles d’un desertor que s’hi amagà fugint de no sé quina guerra.

I saltant de roca en roca, travessam alguns gorgs. Sa Ximenea o gorg des Capellà és un dels més importants, el gorg de sa Cacera de sa Mata, el gorg de sa Figuera, el Comellar de l'Infern i, no molt lluny, la cova des Romegueral.
Just després som al famós pas de “Grassos Estrenyeu-vos”, estret, però fàcil. A partir d’aquí, l’amplada del torrent va minvant.

MĂ©s avall entram al Gorg dels Degotissos on hi ha la font del torrent, que es diu igual que el gorg. El seu nom ho indica: Gota a gota.

Arribam a una zona ben plana: SÂ’Olla. A mĂ  dreta deixam el Pas de SÂ’Argamassa, que duu al Quarter dels Carabiners. Ben aviat som a la cala i Ă©s aquĂ­ on podrem gaudir dÂ’un capfico merescut.

Sobre les 14:30 h ja som al Port de Sa Calobra. Una mica cansats i acolorats. Ara toca dinar. Con cada any, cadascú va on vol. Nosaltres hem posat les estovalles i compartim un menjar exquisit. Tot un èxit! Les formigues s’han de conformar amb les miquetes!!!

Avui hem tingut un torrent diferent, en uns quants gorgs plens d’aigua ens hem banyat fins les orelles. “Diversió a més no poder”. Com també, patinades a rompre... el més mal parat, en Miquel, que s’ha pegat una bleda al pas dels Grassos Estrenyeu-vos! Encara ha tengut sort ja que tan sols ha quedat en un bon ensurt! Jo, a hores d’ara, encara trèmol!
I rés més. Hem caminat, davallat, pujat i gaudit d’unes vistes fenomenals i hem arribat tots sense cap novetat. No podem demanar rés més.

GrĂ cies a tots, dir-vos que passeu un bon estiu i ens tornam a veure per setembre que anirem MIRADORS DE SÂ’ARXIDUC - ES CALĂ“ DE SÂ’ESTACA!
Ah!!! També amb el nou programa 2015-16.

Salut que és lo principal! Au idò... això és tot, una més i no en cant d'altre! Viure i somriure.


Dia 3 de maig de 2015: NA FĂ€TIMA.

Avui diumenge, 17 excursionistes hem anat d´excursió al puig de na Fàtima, de 651 m., a prop de Valldemossa. L’excursió ha finalitzat als jardins de Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dins del municipi de Bunyola.

Partim de sÂ’Estret de la carretera de Valldemossa, en el Km. 14,4. Creuem la carretera i el torrent de sÂ’Avall i en el primer desviament prenem a l'esquerra, per enfilar-nos pel costat dÂ’un safareig i una font de s'Estret.

Caminam uns quants minuts, on ens deviam per fer una visita al Mirador de s'Estret, amb increĂŻbles vistes sobre la zona de Valldemossa, Morro de sa Bombarda, SÂ’Estret i la carretera de Palma.

Tornam unes passes enrere per seguir pujant, per unes margades molt plenes de vegetaciĂł i farcides de cĂ rritx.

A poc a poc i després de sortir del brut, ens queda pujar al cim, però, no per la seva curta durada, la pujada està exempta de duresa en alguns trams. El més dur es troba en els últims dos-cents metres de desnivell, tant en l'ascens com en el descens, a causa dels inclinats pendents dels dos vessants que donen accés al cim.

Ja som a dalt, on podem gaudir de les extraordinàries vistes d'aquesta petit cim. Des d'ell podrem veure el Galatzó, Planícia, mola de Son Ferrandell, sa Comuna. Seguim girant el cap i trobam sa moleta de Pastoritx. També sa coma de ses Sitges. Seguim girant, es troben el Puig des Cocó, Penyal des Llamp, darrere el Puig de s'Alqueria i sa Serra d'Alfàbia. També podem veure les ruïnes de les cases de Raixeta.

Començam el descens, que resulta bastant violent, anant amb alerta a patinar i seguim per l'aresta, ara al costat del penya-segat, podent contemplar part del camí i la vall de Pastoritx i tot el seu entorn.

Passam per sobre dÂ’una paret mitjanera, que separa les possessions de Raixeta i Pastoritx. Tira a tira, entram dins unes marjades plenes dÂ’oliveres, on hi ha uns exemplars que tenen molts dÂ’anys.

Ens dirigim al camĂ­ asfaltat. AquĂ­ el grup Ă©s divideix. Els conductors van a cercar el cotxos per anar a la possessiĂł de Raixa.

La resta del grup agafen a la dreta en direcciĂł a les cases de Pastoritx. Devers uns tres-cents metres ens desviam a la dreta, on hi ha una barrera de fusta i un camĂ­ de carro, que ens duu al torrent de Raixeta.

Anam baixant pel costat del torrent fins arribar a les cases de Raixeta, que es troben en un estat molt deteriorat. AquĂ­ Ă©s on esperam a la resta del grup per dinar tots plegats.

Després, únicament ens resten uns 30 minuts per arribar a Raixa. Allà tenim els cotxos. On donan l’excursió per acabada.

La gent s'ho ha passat molt bé. Avui ha feta molta de calor, sol i més sol ens ha acompanyat tot el dia.

Hora dÂ’inici: 9:21.

Hora Final: 15:42

Temps transcorregut: 6:20 hores.

Distància recorreguda: 7.700 quilòmetres.


Dia 19 dÂ’abril de 2015: SÂ’ESTRET PUIG DES BOIXOS MOLA DE SON FERRANDELL

Avui diumenge, compareixen 21 excursionistes. Sortim dÂ’Inca en direcciĂł: Valldemossa.

L'inici de la ruta es troba en el conegut Estret de Valldemossa, a la carretera abans dÂ’arribar a aquest bonic poble.

Sortida des de s'Estret. Morro de sa Borbarda, Puig des Boixos. Mola de Son Ferrandell. Valldemossa bordejant sa Comuna. Permet veure diverses cases de neu, forns, sitges de carboner.

Curiosa ruta pels voltants de Valldemossa. Un poc llarga i sense desnivells excessius però sí amb una orientació complicada, degut a la varietat d’encreuaments en els diversos camins que ens trobam.

Al ser un itinerari circular, deixam els cotxes a S'Estret, on s'inicia i sÂ’acaba lÂ’excursiĂł.

Ruta apropiada per als dies de molta calor, ja que discorre sempre per alzinars.

Avui la boira ens acompanyat una bona part de l’excursió. Així i tot, la gent s’ho ha passat bé.

Hora dÂ’inici: 9:19

Hora Final: 16:44

Temps transcorregut: 7:25 hores.

Distància recorreguda: 15.600 quilòmetres.


Dia 8 de març de 2015: PUIG DE SA COMA DES CARBONERS I SERRA D’AMÓS

Avui diumenge 8 de març, hem format un grup de 32 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció a clot d'Almadrà fins a "Son Ordinas".

La serra d'Amos, també coneguda com Serra d’es Puig d’es Moix, que separa les valls de Solleric i Comasema, és on trobam aquests tres cims: Puig de sa Font Fresca, Puig d'Amos i Puig de sa Cova des Carboners, per sobre dels vuit-cents metres d'atura.

Es tracta d'un recorregut exigent amb dures rampes en l'ascens, sense camĂ­ ni indicacions.

Deixarem el cotxos a son Ordines, on s'inicia el camĂ­ al refugi des Tossals. Passam la barrera i comencem a caminar per l'ample camĂ­ al costat del torrent.

Arribam a les altres barreres. A la dreta s'inicia la pujada al refugi, a l'esquerra un pont ens acosta a altres barreres i passades aquestes ens trobam amb indicadors del (GR): recte per un caminoi al Castell d'AlarĂł, el capvespre hi passarem, no l'hem dÂ’agafar, s'ha de seguir un camĂ­ de la dreta.
Seguim la canal que va vorejant els penya-segats, altura sobre el llit del Torrent d'Almadrà, i que són una meravella les vistes aèries des d'aquesta canal. Després, el camí s'endinsa a l'alzinar fins arribar a la Font des Pi situada a l'interior de la del torrent.

Deixant la font enrere, pugam per l'interior del bosc fins abandonar la canaleta per la nostra dreta i ascendim per la faldilla fins situar-nos a la base de les parets dels penya-segats. Caminam uns metres cap a la nostra esquerra fins a trobar una corda que marca un conegut pas de caçadors. Superat el pas seguim pujant per la falda del Puig de sa Coma des Carboners, passam per una sèrie de colls de caça i algunes barraques de caçadors, ens enfilam per unes roques cap a una paret que ens situa entre sa coma des Carboners i el Puig d'Amos.

Ascendir cap al cim del Puig de sa coma des Carboners. Des d'aquest punt podem veure els tres pics més alts que formen aquesta serra.
Ara ja no resulta tan fàcil avançar. Caminam per un paratge ple d'esquerdes i roques amb arestes ben afilades. Podrem veure a la roca viva la creu tallada. Aquestes creus es van fer per delimitar Alaró i Bunyola.

Una mica més endavant hi ha la nostra esquerra queda el Puig d'Amos, només hem de seguir una paret seca per arribar-hi. No és difícil.

Assolit el cim del Puig de sa Font Fresca, decidim dinar.

Des del cim tenim esplèndides vistes sobre la vall de Solleric, s'Alcadena, Castell d'Alaró, Orient, vall de Comasema, l'Ofre, entre altres.

El descens el farem seguint els camí dels caçadors fins a enllaçar amb el GR-221 que transita més baix i que es dirigeix de nou al camí d'aquest matí fins arribar de nou al punt inici.

Avui l’excursió ha estat entretinguda. Hem tengut un dia esplèndid. La gent s’ho ha passat de lo més bé. Hi ha hagut algunes esgarrinxades, però res greu.

Hi ha agut gent que la trobada feixuga. Nosaltres solem informar de la dificultat de l'excursió. Darrerament hi ha queixes. Això, vol dir que o no s’expliquen bé les coses o que qualque cosa no va bé.
No plou a gusts de tots. Així és que, si algú ho sap fer millor, idò endavant!!!

Hora dÂ’inici: 9:08.
Hora Final: 16:23
Temps transcorregut: 7:15 hores.
Distància recorreguda: 12.800 quilòmetres.


Dia 1 de febrer de 2015: CLOT DE DÉU

Avui diumenge, a la llista hi ha 35 d’apuntats, dels quals compareixen 23 excursionistes. Sortim d’Inca en direcció: Pollença. Però, el dia no pintava gens bé. Plou, fa una ventada i un fred de nassos.

A la carretera Ma-10, prenem el desviament a l'esquerra al km. 5,3 i entram pel camí vell de Lluc a Pollença. Avançam fins a un punt, gaire bé fins les barreres de Can Melsion.

Ens endinsam en el torrent i hem de botar la barrera (mòbil, però molt pesada), de seguida per la dreta i després de passar un forn de calç, apareix un camí empedrat que va pujant. Hi ha fites i marques vermelles.

El caminet puja fent ziga-zagues. EstĂ  bastant ben conservat i Ă©s bo de seguir. Continuam per dins lÂ’alzinar. AquĂ­ deixarem de moment el camĂ­. El dia no estĂ  clar, els nĂşvols tapen el cel i de tant en tant li amolla calabruix i aigua.

No queda gaire per arribar al Clot de Déu. Als voltants de la casa mig esbaldregada i plena de vegetació, el que més abunda és el càrritx. Hi ha una canaleta d’aigua feta de pedres, un pou i velles oliveres la majoria dels quals estan mig mortes.

Visitat aquests bonic lloc ens queda visitar la monumental tirolina: el cable de ferro que travessa fins lÂ’altra falda de la muntanya.

Visitada la instal•lació, emprenem el retorn. Retrocedim fins les fites que a la dreta ens marquen el camí cap al torrent de Muntanya, en dues sopa gades som al llit del torrent el qual el creua.

Ara ens queda caminar pel llit del torrent. A estones anam per camĂ­ fins que arribam a la barrera que Ă©s basculant, menys pesada que la primera, i que s'aixeca amb facilitat, mentre un la subjecta, la resta passen fĂ cilment.

Avui l’excursió ha estat curta i humida. Hem tingut un dia amb un poc de pluja i sol i la gallina fa un ou. Així, i tot la gent s’ho ha passat bé. Hi ha hagut algunes patinades, res greu.

Hora dÂ’inici: 9:22.

Hora Final: 13:49

Temps transcorregut: 4:27 hores.

Distància recorreguda: 8 quilòmetres.


 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Següent >

 

 
 

© 2005-2015 - Es permet l'ús total o parcial de textos i imatges sempre que no sigui per fins comercials.

Webautor: Jaume Llabrés - By: bernatllabres.com